Back ليونهارد هيس ستجنجر Arabic ليونهارد هيس ستجنجر ARZ Leonhard Hess Stejneger BR Leonhard Hess Stejneger German Leonhard Stejneger English Leonhard Hess Stejneger EO Leonhard Hess Stejneger Spanish لئونارد اشتینگر FA Leonhard Hess Stejneger Finnish Leonhard Hess Stejneger French
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1851  Bergen (Noruega) | ||
| Mort | 28 febrer 1943 (91 anys) Washington DC | ||
| Formació | Universitat d'Oslo | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Zoologia | ||
| Ocupació | biòleg, biògraf, ornitòleg, zoòleg, herpetòleg | ||
| Ocupador | Institució Smithsonian | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Doris Mable Cochran | ||
| Abrev. zoologia | Stejneger | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Anna Steineger (1876–1881) | ||
| Germans | Agnes Steineger Thora Stejneger | ||
| Premis | |||
Leonhard Hess Stejneger (Bergen, 30 d'octubre de 1851 - Washington D.C., 28 de febrer de 1943) va ser un zoòleg noruec.
Stejneger va néixer a Bergen (Noruega), i va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Christiania. Va obtenir un doctorat, i va començar una breu carrera com a advocat. No obstant això, els seus interessos naturalistes van prevaler.
El 1881 va anar als Estats Units i va començar a treballar L'Institut Smithsonian sota la direcció de Spencer Fullerton Baird.
Va participar en nombroses expedicions al nord del continent nord-americà. De 1882-1883 el van enviar en una missió d'exploració a l'Illa de Bering i a Kamtxatka. El 1895 va anar a les illes del Comandant a estudiar les foques, per compte de la US Fish Commission. Va tornar-hi per segona vegada el 1922.
Va fer carrera dins del Smithsonian: el 1884 era conservador auxiliar d'aus, el 1889, conservador de rèptils, el 1899, conservador de rèptils i amfibis, i des del 1911, conservador de biologia, que el va ocupar fins a la seva mort, ja que va quedar exempt de la jubilació per decret presidencial.
Va publicar més de 400 treballs científics sobre aus, rèptils, foques, herpetologia de Puerto Rico, i altres temes.
Durant el seu viatge a l'illa de Bering, va quedar fascinat per la vida de Georg Wilhelm Steller, un naturalista del segle xviii que, abans que ell, havia visitat l'illa. Va investigar la vida de Steller durant les pròximes dècades, una afició que va culminar en la seva única publicació no tècnica, una biografia de Steller.