Malaltia objecte | infecció per Escherichia coli, clamidiosi, tuberculosi pulmonar, pneumònia bacteriana, bronquitis aguda, pielonefritis, legionel·losi, sinusitis, infecció del tracte respiratori superior, infecció urinària, sinusitis maxil·lar, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs i infecció per Pseudomonas |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | ofloxacina |
Codi ATC | J01MA12 i S01AE05 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C18H20FN3O4 |
Massa molecular | 361,144 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 100986-85-4 |
PubChem (SID) | 149096 |
IUPHAR/BPS | 10911 |
DrugBank | DB01137 |
ChemSpider | 131410 |
UNII | RIX4E89Y14 |
KEGG | D08120 |
ChEBI | 63598 |
ChEMBL | CHEMBL33 |
NIAID ChemDB | 002307 |
PDB ligand ID | LFX |
AEPQ | 100.115.581 |
La levofloxacina és un medicament antibiòtic, de la família de les quinolones.[1] S'utilitza per tractar una sèrie d'infeccions bacterianes incloent sinusitis bacteriana aguda, pneumònia, infecció per Helicobacter pylori (en combinació amb altres medicaments), infecció del tracte urinari, prostatitis crònica i alguns tipus de gastroenteritis.[1] Juntament amb altres antibiòtics, es pot utilitzar per tractar la tuberculosi, la meningitis o la malaltia inflamatòria pèlvica.[1] En general, només es recomana l'ús quan no hi ha altres opcions disponibles.[2] Està disponible per boca, per via intravenosa,[1] i en forma de gotes per als ulls.[3] Comercialitzat a Espanya com a EFG, i Tavanic, entre d'altres.[4]
Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, diarrea i problemes per dormir.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure ruptura de tendó, inflamació de tendó, convulsions, psicosi i dany als nervis perifèrics potencialment permanents.[1] El dany del tendó pot aparèixer mesos després de finalitzar el tractament.[1] Les persones també poden patir cremades solars més fàcilment.[1] En persones amb miastènia gravis, la debilitat muscular i els problemes respiratoris poden empitjorar.[1] Tot i que no es recomana l'ús durant l'embaràs, el risc sembla ser baix.[5] L'ús d'altres medicaments d'aquesta classe sembla ser segur durant la lactància materna; tanmateix, la seguretat de la levofloxacina no està clara.[5] La levofloxacina és un antibiòtic d'ampli espectre de la classe de fàrmacs fluoroquinolones.[5] Normalment provoca la mort del bacteri.[1] És l'isòmer esquerre de l'ofloxacina.[5]
La levofloxacina es va patentar el 1985 i es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1996.[1][6] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[7] Està disponible com a medicament genèric.[1]