𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤶𐤯𐤦𐤳 | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua antiga |
Ús | |
Autòcton de | Sud-oest d'Anatòlia (Àsia Menor) |
Estat | Lídia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües anatòliques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet lidi |
Codis | |
ISO 639-3 | xld |
Glottolog | lydi1241 |
IETF | xld |
El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C.. La majoria de les inscripcions que se'n conserven daten del període de dominació persa, entre els segles V i IV, i són contemporànies amb les inscripcions que s'han trobat en lici.
Estrabó menciona que a la seva època (segle i aC) el lidi es conservava encara com a llengua parlada fora del territori nuclear, el qual havia estat fortament hel·lenitzat, sinó a Kibyra (l'actual Gölhisar) al sud-oest d'Anatòlia, pels descendents de colonitzadors lidis que havien fundat la ciutat.[1]