Liti

Liti
	3Li
	heli ← liti → beril·li
Aspecte
	Blanc argentat (es mostra flotant en oli); ; ; ; Línies espectrals del liti
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Liti, Li, 3
Categoria d'elements	Metalls alcalins
Grup, període, bloc	1, 2, s
Pes atòmic estàndard	6,941(2)
Configuració electrònica	1s2 2s1 o [He]2s1; 2, 1;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	0,534 g·cm−3
Densitat del; líquid en el p. f.	0,512 g·cm−3
Punt de fusió	453,69 K, 180,54 °C
Punt d'ebullició	1.615 K, 1.342 °C
Punt crític	(extrapolat); 3.223 K, 67 MPa
Entalpia de fusió	3,00 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	147,1 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	24,860 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	+1, -1; (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	0,98 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 520,2 kJ·mol−1
	2a: 7.298,1 kJ·mol−1
	3a: 11.815,0 kJ·mol−1
Radi atòmic	152 pm
Radi covalent	128±7 pm
Radi de Van der Waals	182 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en el cos ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 92,8 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	84,8 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 46 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 6.000 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	4,9 GPa
Mòdul de cisallament	4,2 GPa
Mòdul de compressibilitat	11 GPa
Duresa de Mohs	0,6
Nombre CAS	7439-93-2
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del liti
	6El contingut del Li pot ser tan baix com del 3,75% en mostres naturals. Llavors el 7Li tindria un contingut de fins al 96,25%.

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3. Es tracta d'un metall alcalí tou i de color blanc d'argent. En condicions estàndard, és el metall menys dens i l'element sòlid menys dens que hi ha. Igual que els altres metalls alcalins, mostra un alt grau de reactivitat i inflamabilitat, així que cal conservar-lo en un buit, una atmosfera inerta o un líquid inert, com ara el querosè purificat o oli mineral. Presenta una lluïssor metàl·lica.

S'oxida ràpidament en l'aire o l'aigua. Quan està en contacte amb l'aire humit corroeix la superfície ràpidament a un color gris argentat opac. A causa de la seva alta reactivitat, el liti no es produeix mai lliurement a la natura, en canvi, només apareix en els compostos, que són generalment iònics.

El liti es produeix en una sèrie de minerals pegmàtics, però a causa de la seva solubilitat com a ió està present a l'aigua dels oceans i normalment s'obté a partir de salmorra i argiles.

En una escala comercial, el liti és aïllat electrolíticament a partir d'una barreja de clorur de liti i clorur de potassi.

S'empra especialment en aliatges conductors de la calor, en bateries elèctriques i en el tractament de certs tipus de depressions.