Llagostera

Llagostera

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Epònim	llac i Celífer
Localització
41° 49′ 45″ N, 2° 53′ 36″ E / 41.829166666667°N,2.8933333333333°E / 41.829166666667; 2.8933333333333
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Gironès
Capital	Llagostera
Conté la subdivisió	Buguera Cantallops Creu de Serra Font Bona Gaià Ganix Llagostera Residencial Llobatera Mas Gotarra Mata Mont-rei Penedes Pocafarina Sant Llorenç Selva Brava la Canyera la Mata
Població humana
Població	9.508 (2024) (124,45 hab./km²)
Llars	100 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Gironès
Superfície	76,4 km²
Banyat per	Ridaura
Altitud	160 m
Limita amb	Tossa de Mar Cassà de la Selva Santa Cristina d'Aro Caldes de Malavella
Dades històriques
Dia festiu	Pentecosta (49 dies després de Pasqua)
Patrocini	Feliu de Girona
Organització política
• Alcalde	Narcís Llinàs i Gavilan (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17240
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17089
Codi IDESCAT	170890
Altres
Agermanament amb	Almedinilla
Lloc web	llagostera.cat

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar. Està ben comunicat, amb la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la C-35 de Llagostera a Parets del Vallès, i les carreteres locals que van a Caldes de Malavella i Tossa de Mar. El 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l'Església de Sant Feliu de Llagostera que s'alça en un turó, mentre que l'altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions. El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del monestir de la Grassa per Carles el Calb. A l'edat moderna, la indústria surotapera hi tingué un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada. En aquest període es donà un conflicte entre veïns i hisendats en relació a l'ús comunal dels boscos.^[1][2]

El municipi té diversos espais emblemàtics, com la renaixentista Casa de les Vídues (segle xvi), l'església gòtica de Sant Feliu de Llagostera, les restes de l'antic castell de Llagostera, el centre d'interpretació a Can Caciques o el Museu Vilà. També té antigues i importants masies als veïnats de Panedes, Llobatera, Sant Llorenç i la Mata.^[3] Entre les tradicions culturals destaquen la Fira del Bolet, el Mercat Romà, la Fira del Batre, la Fira de Nadal o la Festa Major. Pel que fa als esports, segons les èpoques, la vila ha destacat en bàsquet, handbol, patinatge, entre altres esports. Pel que fa al futbol va participar a la Segona divisió A de la lliga espanyola de futbol les temporades 2014-2015 i 2015-2016 amb Unió Esportiva Llagostera, un equip que el 2022 va ser absorbit pel Club de Futbol Badalona.^[4]