La llei de Stefan-Boltzmann estableix que la irradiància, o intensitat d'energia total emesa per radiació, , per part d'un cos negre és proporcional a la quarta potència de la temperatura absoluta, , del cos negre.[1]
Matemàticament es pot expressar com:
on és la constant de Stefan-Boltzmann ().[2]
La irradiància es mesura en el sistema internacional en W/m², i es defineix com la relació entre el flux radiant, o potència de radiació, respecte de la superfície sobre la qual incideix.
Material | Emissivitat, |
---|---|
Aigua | 0,95 - 0,963 |
Alumini, anoditzat | 0,77 |
Alumini, paper | 0,04 |
Argent, polit | 0,02 - 0,03 |
Argent, oxidat | 0,04 |
Asfalt | 0,93 |
Pedra calissa | 0,90 - 0,93 |
Coure, polit | 0,023 - 0,052 |
Coure, oxidat | 0,78 |
Gel | 0,966 - 0,985 |
Guix | 0,98 |
Formigó | 0,63 - 0,85 |
Marbre blanc | 0,95 |
Neu | 0,985 |
Or polit | 0,025 |
Paper offset | 0,55 |
Pintura a l'oli | 0,92 - 0,96 |
Maó | 0,75 - 0,93 |
Vidre, llis | 0,92 - 0,94 |
La irradiància d'una superfície real és menor que la d'un cos negre, que és una substància hipotètica, a la mateixa temperatura i és expressada per:
on és una propietat radiativa de la superfície denominada emissivitat o poder emissiu. Amb valors entre 0 i 1, aquesta propietat proporciona una mesura de l'eficiència amb què una superfície emet energia en relació amb un cos negre, el qual té . Això depèn marcadament del material de la superfície i de l'acabat, i de la temperatura. Així els metalls polits, tenen baixa emissivitat (argent polit 0,02-0,03; or polit 0,025; paper d'alumini 0,04; etc.) per la qual cosa són bons aïllants de la radiació; d'altres materials són molt bons emissors de radiació (gel 0,988-0,985; marbre blanc 0,95; aigua 0,95-0,963; etc.)