Llibert

Llibert^[1] (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.^[2] Llibertí va passar a ser una persona amb poca contenció sexual.

La manumissió es podia obtenir de tres maneres:

Vindicta
Census
Testamentum

Si rebia la manumissió en deguda forma, esdevenia civis romanus (ciutadà romà), però si mancava algun requisit esdevenia un llatí i algunes vegades només un deditici. Això creava tres tipus de lliberts:^[3]

Cives Romani
Latini Juniani (vegeu lex Junia Norbana)
Dediticii

Els cives romani encara quedaven vinculats al seu patró que mantenia certs drets; els llatins junians tenia diverses incapacitats legals (per exemple no podien testar, ni rebre llegats testamentaris excepte en fideïcomís, ni nomenar tutors).^[4]

Luci Vitruvi Cerdó va ser un llibert.

Els fills dels lliberts eren Ingenus.

↑ «Llibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Berger, Adolf. libertinus, Encyclopedic Dictionary of Roman Law. American Philological Society, 1953, p. 564.
↑ Millar, Fergus. The Crowd in Rome in the Late Republic. University of Michigan, 1998–2002, p. 23 & 209.
↑ Mouritsen, Henrik. The Freedman in the Roman World. Cambridge University Press, 2011, p. 36.

[1] «Llibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[berger-libertinus-2] Berger, Adolf. libertinus, Encyclopedic Dictionary of Roman Law. American Philological Society, 1953, p. 564.

[millar-crowd-rome-laterepublic-3] Millar, Fergus. The Crowd in Rome in the Late Republic. University of Michigan, 1998–2002, p. 23 & 209.

[mouritsen-freemen-romanworld-4] Mouritsen, Henrik. The Freedman in the Roman World. Cambridge University Press, 2011, p. 36.

[1]

[2]

[3]

[4]