Back Buidelwolf AF ببر تسماني Arabic থাইলেচিন AS Thylacinus cynocephalus AST Xusedol (Thylacinus cynocephalus) AVK Tasmaniya canavarı AZ تاسمانییا جاناواری AZB Сумчаты воўк BE Тасманийски вълк Bulgarian Tigr Tasmania BR
Thylacinus cynocephalus  | |
|---|---|
 Dos llops marsupials a principis del segle XX | |
| Dades | |
| Longitud | 160 cm |
| Alçada | 60 cm |
| Pes | 19,7 kg |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Extint (1936) | |
| UICN | 21866 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Dasyuromorphia |
| Família | Thylacinidae |
| Gènere | Thylacinus |
| Espècie | Thylacinus cynocephalus (Harris, 1810) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Didelphis cynocephala |
| Significat | Animal amb butxaca cinocèfal |
| Distribució | |
 Mapa de distribució a Tasmània | |
| Endèmic de | |
| Mida | |
 | |
.svg){kind=icon}
El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) és un marsupial carnívor extint que habitava el continent australià i les illes de Tasmània i Nova Guinea. L'últim individu viu fou atrapat el 1930 a Tasmània. Sovint és conegut com a tigre de Tasmània (per les ratlles que tenia a la part baixa de l'esquena) o llop de Tasmània (pel seu aspecte caniforme). En consten diversos noms en les llengües dels aborígens de Tasmània, incloent-hi coorinna, kanunnah, cab-berr-one-nen-er, loarinna, laoonana, can-nen-ner i lagunta. El palawa kani, una llengua planificada desenvolupada a la dècada del 1990, s'hi refereix com a kaparunina.[2]
El llop marsupial s'extingí al continent australià milers d'anys abans de l'arribada dels colons europeus, però sobrevisqué a Tasmània juntament amb altres espècies endèmiques, incloent-hi el diable de Tasmània. Generalment se sol culpar la caça intensiva, motivada per recompenses, de la seva extinció, però hi podrien haver contribuït altres factors, com ara les malalties, la introducció dels gossos o l'ocupació del seu hàbitat pels éssers humans. Tot i que oficialment se'l considera extint, encara hi ha qui diu haver-lo vist.
Com els tigres i llops de l'hemisferi nord, el llop marsupial era un depredador alfa. Sent un marsupial, no tenia relació amb aquests mamífers placentaris, però a causa de l'evolució convergent, presentava la mateixa forma general i les mateixes adaptacions. El seu parent vivent més proper és el diable de Tasmània.
Juntament amb l'opòssum aquàtic, el llop marsupial era un dels dos únics metateris dotats de marsupis tant en els mascles com en les femelles. Els mascles tenien un marsupi que protegia els seus òrgans externs quan corrien entre bardisses.
- ↑ Entrada «Thylacinus cynocephalus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Linnard i Holmes, 2023, «Introduction: The thylacine in Australian ecosystems» (M. E. Jones).