Longitud d'ona

La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic.^[1] És a dir, entre dos màxims consecutius d'alguna propietat física de l'ona.

En el cas de les ones electromagnètiques, aquesta propietat física potser l'efecte magnètic (camp magnètic) que també varia en el temps. Una altra pot ser, per exemple, el seu efecte elèctric (camp elèctric) el qual, segons avança l'ona, augmenta fins a un màxim, disminueix fins a anul·lar-se, canvia de signe per fer-se negativa arribant a un mínim (màxim negatiu). Després, augmenta fins a anul·lar-se, canvia de signe i es fa de nou màxim (positiu). Aquesta variació de l'efecte electrònic en el temps, si la representem en un paper, obtenim "crestes" i valls" (obtenim una corba sinusoidal).

Assumint una ona sinusoidal movent-se a una velocitat fixa, la longitud d'ona és inversament proporcional a la freqüència de l'ona: les ones amb major freqüència tenen longitud d'ones menors, i viceversa. La longitud també depèn del medi pel qual viatja l'ona (buit, aigua, aire).

Cal recalcar que la longitud d'ona no és la distància que recorren les partícules implicades en la propagació de l'ona (molècules d'aigua en les onades del mar, àtoms o molècules de la superfície terrestre en un terratrèmol, molècules de l'atmosfera terrestre propagant un so, etc.). Sinó que és la distància que recorre l'ona.

La longitud d'ona, tradicionalment, es representa amb la lletra grega λ (lambda).