Back Fragaria vesca AN توت الأرض المزروع Arabic توت الارض المزروع ARZ Fragaria vesca AST Meşə çiyələyi AZ Ҡайын еләге BA Суніцы лясныя BE Горска ягода Bulgarian Fragaria vesca CEB Fragaria vesca CO
|
No s'ha de confondre amb maduixot. |
Fragaria vesca  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | fulla de maduixera, maduixa silvestre i wild strawberry seed (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Fragaria |
| Espècie | Fragaria vesca L. 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Subespècies | |
| |
.svg){kind=icon}
La maduixera,[1] fraulera[2] o fraguera[3][4][5] (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen, de color crema. És de port baix i es multiplica vegetativament per estolons o sexualment a través de llavors. La temperatura òptima de creixement és 10-13 °C a la nit i 18-22 °C durant el dia. A l'hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l'estiu dona la màxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una altura entre 5 i 30 centímetres.
Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscos o llocs ombrívols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l'hemisferi Nord. És conreada pels seus fruits anomenats fragues, fraules o maduixes, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraga, fraula o maduixot, un híbrid o encreuament en part d'origen americà.
- ↑ «maduixera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «fraulera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «fraguera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Fraules i maduixes https://dodeparaula.blogspot.fr/2011/06/fraules-i-maduixes.html
- ↑ Fraula (≠ "fressa", maduixa). Fressa, com a nom de la fruita "Fragaria vesca", no apareix documentat fins a 1859, al diccionari de "Unos amigos", com a nom secundari respecte de fraula (llatí FRAGULA), que és encara l'únic que duu el D.Fig. Aquest, però, devia coexistir amb un sinònim manduixa, recollit pel D.Amg.2 (que, però, no el considera ben equivalent de fraula: aquesta és en llatí Fragum; aquella és Fragaria vesca), pel VME (1935) i pel DCVB, avui conservat a Menorca. Aquest sinònim, amb tot, devia ser minoritari, ja que no se n'ha trobat cap altre testimoni del dinovè, mentre que fraula és a tots els repertoris lexicogràfics d'aqueix segle, incloent-hi BBCB (1876, 1889 i 1896), que el posa al costat del castellanisme: "Ses fréssas, fraulas ............ Las fresas." Al començament del segle xx, fraula devia tenir una certa vitalitat, car el DCVB en recull l'ús dels dos literats il·lustres de Campanet, Miquel dels S. Oliver i Llorenç Riber. Diu el primer: "De taronges y de fraules / y de viandes exquisides" (Obres, I, 227); i el segon: "Gramponaven les tímides maduixes, que allà en dèiem fraules"(Riber Miny. 120). I en tenim també testimoni a les rondalles de Mn. Alcover: "taronges i cireres i fraules i pomes i peramenys" (ARM, XIV, 1969, p. 21). Sembla, però, que en aquest segle hi ha hagut una desaparició bastant ràpida de fraula, empesa pel forasterisme, si bé encara és recollida per VME (1935). Al mapa corresponent de l'ALC, amb informacions recollides als anys 1950, només a Sóller es recull el mot autòcton, i encara al costat de fressa, el general. Avui en dia, fressa (o fresa, a Sóller) s'ha imposat definitivament al parlar popular, probablement reforçat per la importació massiva que se'n fa de la resta de Catalunya, i només qualque persona vella recorda el nostre nom patrimonial. La tradició balear -que és igualment la del valencià i de l'alguerès- és, doncs, d'usar fraula en tots els usos.