Magnetita

No s'ha de confondre amb Magnesita.
Infotaula de mineralMagnetita
Fórmula químicaFe₃O₄
EpònimUnitat perifèrica de Magnèsia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.01b Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.2.3 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lícúbic, en octaedres
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Colornegre ferro
Exfoliacióimperfecta
Fracturaconcoidal
Duresa (Mohs)5,5 a 6
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Densitat5,2
Índex de refraccióopaca
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMag Modifica el valor a Wikidata

La magnetita és un mineral ferrimagnètic de fórmula química FeO, és un dels òxids de ferro i membre del grup de l'espinel·la. Els àtoms FeII ocupen la meitat dels forats octaèdrics, mentre que els àtoms de FeIII ocupen la meitat dels forats octaèdrics i els tetraèdrics. La seva nomenclatura segons el sistema IUPAC és òxid de ferro (II,III), però també rep la denominació d'òxid ferrós-fèrric. La fórmula de la magnetita també es pot escriure com FeO.Fe₂O₃, que correspondria a una part de wustita (FeO) i una part d'hematites (Fe₂O₃). Això fa referència a diferents estats d'oxidació del ferro en una estructura, no a una solució sòlida.

La temperatura de Curie de la magnetita és d'uns 580 °C. La magnetita és el mineral més magnètic dels que es troben a la Terra de manera natural, i aquestes propietats van fer que fos utilitzada a les primeres formes de brúixola magnètica. La magnetita porta amb ella la marca del magnetisme dominant quan es van formar les roques, per això ha estat una eina del paleomagnetisme, una ciència important en el descobriment i comprensió de la tectònica de plaques. Les relacions entre la magnetita i altres minerals rics en òxids de ferro com la ilmenita, l'hematites i l'ulvospinel han estat molt estudiades, com per exemple les complicades reaccions metamòrfiques entre aquests minerals i la influència de l'oxigen per tal que la magnetita pugui preservar el registre del camp magnètic de la Terra.

Petits grans de magnetita es troben a gairebé totes les roques ígnies i metamòrfiques. També es troba a moltes roques sedimentàries.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnetita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiita, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

El seu nom ve de la grècia antiga. Una persona anava pel camp amb unes sandàlies de ferro. Va trepitjar una roca i va veure que la seva sandàlia s'hi enganxava una mica. Va portar la roca al poble més proper: Magnesia.


Magnetita

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne