Per a altres significats, vegeu «Maqueta (desambiguació)». |
Una maqueta o model és una reproducció física a escala d'un objecte o edifici (conegut com a prototip). Són generalment més petits que els prototips de mida grossa com ara vehicles, edificis o persones, però també poden ser més grans que els prototips de mida petita, com ara estructures anatòmiques o partícules subatòmiques.[1][2][3]
Es realitzen per mostrar-ne la funcionalitat, volumetria, mecanismes interns o externs o bé per destacar allò que, un cop construït o fabricat, presentarà com a innovació o millora. Aquests muntatges funcionals s'utilitzen com a eines en el disseny i proves d'enginyeria,[4][5] la comunicació d'un projecte,[6] la promoció i les vendes, la realització d'efectes especials, l'estratègia militar, amb finalitats pedagògiques[7] i aficions com el modelisme ferroviari, els jocs de guerra i les curses de cotxes, però també com a joguines.[8] També es construeixen maquetes com a afició per l'artesania.
Solen realitzar-se amb materials com el plàstic, la fusta o el metall[6] i pintar-se amb esmalt, laca o acrílics, i també s'hi poden aplicar adhesius per a lletres i detalls fins. Poden construir-se des de zero o a partir de kits fabricats comercialment. A l'actualitat la impressió 3D s'utilitza àmpliament per a la producció de maquetes.[9]
Les maquetes inclouen tot tipus de vehicles (trens de ferrocarril, vaixells, cotxes, camions, vehicles militars, avions i coets), edificis, persones i temes de ciència-ficció, com naus espacials i robots. També són funcionals a l'hora de representar decoracions[10] i elements urbanístics.[11] Les maquetes de persones i animals sovint es produeixen per mostrar-los a ciutats, ferrocarrils o escenificacions de batalles per proporcionar detall o realisme, però també són molt habituals les figures de personatges de ficció o famosos del món real.[8]
Per a la creació de cada tipus de maqueta calen disciplines tècniques i artístiques diferents. Així, les arquitectòniques es realitzen a partir dels plànols de l'edifici, que caldrà digitalitzar després de determinar l'escala de la maqueta, per després tallar cadascuna de les peces emprant tecnologia làser, pintar i muntar-les, i finalment afegir la vegetació i altres detalls finals. En canvi, les maquetes d'éssers vius es treballen amb processos escultòrics.[12]
En la producció cinematogràfica i televisiva també s'han emprat com a part dels efectes especials. Georges Méliès va ser qui va començar a incorporar-les a la seva pel·lícula Le Voyage dans la Lune (1902),[13] i van seguir utilitzant-se de manera habitual fins que Steven Spielberg va introduir a Parc Juràssic (1993) l'ús d'ordinadors per crear efectes per als quals prèviament s'haurien utilitzat miniatures físiques.[14] Amb l'arribada de les imatges generades per ordinador (CGI) molts d'aquests efectes ja es fan de manera digital, tot i que les maquetes continuen emprant-se especialment per a projectes que requereixen interacció física amb foc, explosions o aigua.[15]