Mar d'Andaman

Mar d'Andaman
Tipus	mar marginal
Epònim	illes Andaman
Part de	oceà Índic
Localització
País de la conca	Índia, Malàisia, Tailàndia, Indonèsia i Myanmar
	10° N, 96° E / 10°N,96°E
Afluents	Irauadi ; Salween ; Sittang ; Kraburi River (en) ; Dawei River (en) ; Riu Tenasserim ; Khlong Bang Niang (en) ; Trang River (en)
Característiques
Profunditat	3.777 m
Dimensió	650 () km ;
Superfície	798.000 km²

La mar d'Andaman (en birmà မုတ္တမ Mottama, en tai ทะเลอันดามัน Thale Andaman, en malai indonesi Laut Andaman) i (històricament també conegut com a mar de Birmània) ^[1]és la part de la Conca Indo-Pacífica que banya les costes de Myanmar, Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i els territoris indis de les illes Andaman i Nicobar.^[2]^[3]

Fa uns 1.200 km de llarg i uns 650 km d'ample, amb una àrea de 797.700 km². La profunditat mitjana és de 870 metres, amb una fondària màxima de 3.777 metres.

Hi desguassen els rius Irauadi, Sittang i Salween.^[4] Prop de la costa meridional birmana hi ha l'arxipèlag de Mergui.^[5]

Els ports principals són Yangon, Pathein, Moulmein, Tavoy i Mergui a Myanmar,^[6] Port Blair a les illes Andaman, Phuket a Tailàndia i Banda Aceh a Sumatra.^[7] Limita al nord i a l'est amb Indo-xina i la península de Malaca, al sud amb l'illa de Sumatra i l'estret de Malaca, que la separa de la mar de la Xina Meridional, i a l'oest amb les illes d'Andaman i Nicobar, que la separen del golf de Bengala.

Tradicionalment, el mar s'ha utilitzat per a la pesca i el transport de mercaderies entre els països costaners i els seus esculls de corall i illes són destinacions turístiques populars. La infraestructura pesquera i turística va ser greument danyada pel terratrèmol i el tsunami de l'Oceà Índic de 2004.

↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
↑ «mar d’Andaman». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2022].
↑ Baum, Steve. «Andaman Sea». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 16 juliol 2022].
↑ Naik, Sushant S.; Naidu, P. Divakar «Coupling of thermocline depth and strength of the Indian, summer monsoon during deglaciation» (en anglès). Journal of Earth System Science, 128, 4, 27-03-2019, pàg. 90. DOI: 10.1007/s12040-019-1132-7. ISSN: 0973-774X.
↑ Gibson, R. N.; Atkinson, R. J. A.; Gordon, J. D. M.. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, Volume 45 (en anglès). CRC Press, 2007-06-20, p. 173. ISBN 978-1-4200-5094-3.
↑ Steinberg, David I. Burma/Myanmar: What Everyone Needs to Know (en anglès). Oxford University Press, USA, 2010. ISBN 978-0-19-539068-1.
↑ Hobbs, Joseph J. Fundamentals of World Regional Geography (en anglès). Cengage Learning, 2012-07-13, p. 254. ISBN 978-1-285-40221-5.

[IHO-1] «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].

[2] «mar d’Andaman». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2022].

[3] Baum, Steve. «Andaman Sea». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 16 juliol 2022].

[4] Naik, Sushant S.; Naidu, P. Divakar «Coupling of thermocline depth and strength of the Indian, summer monsoon during deglaciation» (en anglès). Journal of Earth System Science, 128, 4, 27-03-2019, pàg. 90. DOI: 10.1007/s12040-019-1132-7. ISSN: 0973-774X.

[5] Gibson, R. N.; Atkinson, R. J. A.; Gordon, J. D. M.. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, Volume 45 (en anglès). CRC Press, 2007-06-20, p. 173. ISBN 978-1-4200-5094-3.

[6] Steinberg, David I. Burma/Myanmar: What Everyone Needs to Know (en anglès). Oxford University Press, USA, 2010. ISBN 978-0-19-539068-1.

[7] Hobbs, Joseph J. Fundamentals of World Regional Geography (en anglès). Cengage Learning, 2012-07-13, p. 254. ISBN 978-1-285-40221-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]