Азо́вское мо́ре - Azóvskoie more, Азо́вське мо́ре - Azovske more, Azaq deñizi, Хы МыутІэ - Khy Myiutie, Азав Дэниз - Azav Deniz. | |||||
| |||||
Tipus | mar badia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | mar Negra | ||||
Localització | |||||
País de la conca | Rússia i Ucraïna | ||||
| |||||
Limita amb | República Autònoma de Crimea | ||||
Ciutat riberenca | Berdiansk i Mariúpol (UKR) Rostov del Don, Taganrog i Ieisk (RUS) | ||||
Format per | |||||
Conca hidrogràfica | conca del mar d'Azov | ||||
Característiques | |||||
Profunditat | 14,5 m | ||||
Dimensió | 135 () × 340 () km | ||||
Perímetre | 1.472 km | ||||
Superfície | 37.600 km² | ||||
Mesures | |||||
Salinitat | 11,5 g/l | ||||
Volum | 5,6 km³ | ||||
La mar d'Azov (en rus: Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en ucraïnès: Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (grec antic: Μαιῶτις λίμνη, llatí: Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx. Banya les costes d'Ucraïna (al nord-oest), Rússia (a l'est i al sud-est), i la península de Crimea, a la Ucraïna ocupada (al sud-oest i a l'oest).
La teoria del diluvi de la mar Negra fa remuntar la gènesi de la mar d'Azov al 5600 aC, i hi ha restes d'assentaments neolítics a l'àrea actualment coberta per aquest braç de mar.