Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 juny 1912 Basilea (Suïssa) |
Mort | 20 juny 2006 (94 anys) Küsnacht (Suïssa) |
Formació | Universitat de Basilea Universitat de Zúric |
Director de tesi | Gregor Wentzel |
Activitat | |
Ocupació | físic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Basilea ETH Zürich |
Professors | Wolfgang Pauli |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Peter Minkowski, Klaus Hepp, Walter Hunziker, David Speiser, Frans Armand Cerulus (en) , Martin P. Kummer (en) , Fritz Kubli, Ruedi Seiler i Claude Maeder (en) |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Pares | Hans Eduard Fierz i Linda Fierz-David |
Premis | |
|
Markus Eduard Fierz (20 juny 1912 – 20 juny 2006) fou un físic teòric suís, particularment conegut per la seva formulació del teorema d'estadística de l'espín, i per les seves contribucions al desenvolupament de la teoria quàntica, física de partícules, i mecànica estadística. Va rebre la Medalla Max Planck el 1979 i la Medalla Albert Einstein el 1989 per tota la seva feina.
El pare de Fierz era un químic a Geigy i més tard professor a l'Eidgenössische Technische Hochschule Zürich (ETH Zurich). Fierz va començar els seus estudis a Göttingen, on va seguir les conferències de Hermann Weyl. El 1933 va retornar a Zurich per estudiar física sota Wolfgang Pauli i Gregor Wentzel. El 1936 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la catàstrofe infraroja en electrodinàmica quàntica.[1] Va treballar amb Werner Heisenberg a Leipzig i el 1936 esdevenia ajudant de Wolfgang Pauli a Zurich. Per la seva tesi d'habilitació el 1939 va tractar els camps relativistes amb espíns arbitraris (amb massa i sense) i va demostrar el teorema d'estadística de l'espín per a camps lliures.[2][3] Els seus treballs en electrodinàmica quàntica foren estesos.[4] La seva feina sobre camps relativistes amb espíns arbitraris fou emprada més tard en supergravetat. El 1940 esdevingué Privatdozent a Basilea i professor ajudant el 1943. De 1944 a 1959 fou professor de física teòrica a Basilea. El 1950 el passà a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, on va conèixer Res Jost. El 1959 va dirigir el departament de física teòrica al CERN (Ginebra) i el 1960 esdevingué successor del seu mestre Pauli a l'ETH. El 1977 es va retirar com a professor emèrit.
El 1940 es va casar amb Menga Biber; que coneixia a través de la música (violí) i amb qui va tenir dos fills.