Back Mars-wetenskaplaboratorium AF مختبر علوم المريخ Arabic Марсіянская навуковая лабараторыя BE Марс Сайънс Лаборътори Bulgarian মার্স সায়েন্স ল্যাবরেটরি Bengali/Bangla Mars Science Laboratory BS تاقیگەی زانستیی بارام CKB Mars Science Laboratory Czech Labordy gwyddonol Mawrth CY Mars Science Laboratory German

Mars Science Laboratory

Infotaula vol espacialMars Science Laboratory
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2011-070A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT37936 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantJet Propulsion Laboratory
Boeing
Lockheed Martin Modifica el valor a Wikidata
Massa
3.893 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data26 novembre 2011
LlocComplex de llançament 41, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas V 541 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaUnited Launch Alliance Modifica el valor a Wikidata

El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat),[1][2] sobre la superfície de Mart. Va ser llançat el 26 de novembre de 2011[3] i es va posar a la superfície marciana amb total precisió el 6 d'agost de 2012 a les 05.31 h UTC. El lloc d'aterratge es troba en el cràter Gale. Mostra en una àrea limitada (per tant compatible amb l'autonomia del rover), els principals períodes areològics del planeta, entre ells un -el Noaic- que podria haver permès l'aparició d'organismes vius.[4] El Curiosity es tracta d'un vehicle que avaluarà si Mart va ser alguna vegada, o és encara avui, un ambient capaç de suportar la vida microbiana. En altres paraules, la seva missió és determinar l'habitabilitat del planeta. També analitzarà mostres recollides del sòl i la pols de les roques perforades.[5]

L'astromòbil Curiosity és més de cinc vegades més pesat i porta més de deu cops el pes dels instruments científics transportats per l'Spirit o l'Opportunity,[6] que li permet portar 75 kg d'equipament científic, incloent-hi dos mini-laboratoris per analitzar els compostos orgànics i minerals, i un sistema d'identificació a distància de la composició de la roca basat en l'acció d'un làser. Els laboratoris integrats estan alimentats per un sofisticat sistema d'envàs i presa de mostres, incloent un trepant. Per complir amb l'augment d'energia i superar les limitacions de l'hivern marcià i períodes nocturns, l'astromòbil utilitzarà un generador termoelèctric per radioisòtops, que substitueix als panells solars utilitzats en les missions anteriors d'aquest tipus. Finalment, es beneficia de programes avançats per navegar pel terreny marcià i realitzar tasques complexes que es presenten. El vehicle va ser dissenyat per travessar fins a 20 quilòmetres i pot pujar pendents de 45°. Els Estats Units, Canadà, Alemanya, França, Rússia i Espanya proporcionaran els instruments a bord. L'astromóvil Curiosity va ser llançat per un coet Atlas V 541 i s'espera que operi durant almenys 1 any marcià (669 dies marcians/687 dies terrestres), ja que explorarà un rang més gran que qualsevol altre vehicle explorador anterior de Mart.

La sonda espacial en sortir de la Terra tenia una massa de 3,9 tones i va incloure una etapa de creuer per dur la sonda al veïnatge de Mart, una etapa de reentrada responsable per creuar l'atmosfera marciana a una alta velocitat i un mòdul de descens per a l'última fase de l'aterratge. Per posar l'astromòbil de 899 kg a la superfície marciana amb la precisió necessària per a fins científics, les tècniques d'aterratge utilitzades pels seus predecessors s'han canviat dramàticament: la fase de reentrada atmosfèrica es controla parcialment per restringir la zona d'aterratge a una el·lipse de 20 km de llarg i 7 km d'ample. El vehicle es col·loca suaument a terra per un operatiu de descens conegut com a «grua aerotransportada», únic mètode compatible amb la seva massa.

El MSL és la més ambiciosa missió interplanetària de la NASA en aquesta dècada, part del Programa d'Exploració de Mart («Mars Exploration Program») de la NASA, un esforç a llarg termini d'exploració robòtica de Mart, i és un projecte administrat pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA. La complexitat de la sonda i del rover i la necessitat de desenvolupar noves tecnologies espacials han portat a canvis significatius en el concepte original durant el desenvolupament: els costos excessius gairebé van causar la cancel·lació de la totalitat del projecte. El llançament, que estava programat originalment per a l'any 2009 va haver de ser ajornat a la propera finestra de llançament, 26 mesos després, el 2011. El cost total del projecte MSL és al voltant de 2,5 mil milions de dòlars.[7]

  1. ↑ «Name NASA's Next Mars Rover» (en anglès). NASA/JPL, 27-05-2009. Arxivat de l'original el 2012-09-18. [Consulta: 27 març 2010].
  2. ↑ «NASA Selects Student's Entry as New Mars Rover Name» (en anglès). NASA/JPL, 27-05-2009. Arxivat de l'original el 2012-01-28. [Consulta: 27 març 2010].
  3. ↑ «NASA's Shuttle and Rocket Launch Schedule» (en anglès). NASA, 14-11-2011. [Consulta: 19 novembre 2011].
  4. ↑ «Segons un nou estudi, l'aire de Mart antigament tenia humitat.». Univers Quark, 30-06-2008. [Consulta: 29 juliol 2012].
  5. ↑ «Mars Science Laboratory: Mission» (en anglès). NASA/JPL. Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 12 març 2010].
  6. ↑ «Troubles parallel ambitions in NASA Mars project» (en anglès). USA Today, 14-04-2008 [Consulta: 27 març 2009].
  7. ↑ Dan Leone. «Mars Science Lab Needs $44M More To Fly, NASA Audit Finds» (en anglès). Space News, 08-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-02-20. [Consulta: 3 agost 2012].

Mars Science Laboratory

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne