Els mennonites són són un grup de comunitats cristianes pacifistes i trinitàries del moviment anabaptista.[1] Remunten el seu origen a l'època de la Reforma Radical. El nom de Mennonites deriva del teòleg neerlandès Menno Simons (1496–1561), originari de Frísia, part del Sacre Imperi Romanogermànic, a l'actual Països Baixos. Menno Simons es va convertir en un líder destacat dins del moviment anabaptista més ampli i va ser contemporani de Martí Luter (1483–1546) i Philipp Melanchthon(1497–1560).
Mitjançant els seus escrits sobre la Reforma, Simons va articular i formalitzar els ensenyaments dels anteriors fundadors anabaptistes suïssos, així com els primers ensenyaments dels mennonites basats en la creença tant en la missió com en el ministeri de Jesús.