Back Messerschmitt Bf 109 AF Messerschmitt Bf 109 AN مسرشميت بي اف 109 Arabic Messerschmitt Bf 109 AZ Месершмит Bf 109 Bulgarian Messerschmitt Bf 109 BR Messerschmitt Bf 109 BS Messerschmitt Bf 109 Czech Messerschmitt Bf 109 Danish Messerschmitt Bf 109 German
 Un Messerschmitt Bf 109G-6 restaurat | |
| Tipus | Caça |
|---|---|
| Fabricant | Bayerische Flugzeugwerke Messerschmitt |
| Estat | Tercer Reich  |
| Dissenyat per | Willy Messerschmitt |
| Primer vol | 29 de maig de 1935 |
| Dimensions | 2,6 ( ) × 8,95 ( ) m |
| Armament habitual | |
| En servei | 1937 - 1945, Luftwaffe 1952, Força Aèria Iugoslava 1954, Força Aèria Finesa 1965, Força Aèria Espanyola |
| Ús | caça de superioritat aèria |
| Operador/s | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial i Guerra Civil espanyola |
| Propulsor | Jumo 210 (en)  , Daimler-Benz DB 601 (en) i Daimler-Benz DB 605 (en) |
| Construïts | 33,984[1] |
| Cost unitari | 42.900,- RM (G-6, Erla-Werke, 1943) |
| Variants | Avia S-99/S-199 Hispano Aviación HA-1112 |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
El Messerschmitt Bf 109 va ser un avió de caça alemany de la Segona Guerra Mundial, dissenyat per Willy Messerschmitt a inicis dels anys 1930, quan era dissenyador en cap de la Bayerische Flugzeugwerke (d'ací que el seu prefix sigui «Bf»). Va ser un dels primers caces realment moderns de la seva època, incloent-hi característiques com una construcció monocasc totalment metàl·lica, una carlinga tancada i tren d'aterratge retràctil. Després d'haver passat pel seu baptisme de foc a la Guerra Civil Espanyola, el Bf 109 va estar en servei fins al naixement de l'era dels reactors al final de la Segona Guerra Mundial, sent durant tot aquest temps l'espina dorsal de la força de caces de la Luftwaffe.[2] Amb un motor de pistons en V invertit, el Bf 109 va ser complementat, però mai completament substituït en servei, pel Focke-Wulf Fw 190 de motor radial a partir de 1941
Originàriament concebut com a interceptor, posteriorment va ser desenvolupat per a complir amb múltiples tasques, actuant com a escorta de bombarders, caça bombarder, caça diürn, nocturn i tothora, destructor de bombarders, avió d'atac a terra, i com a avió de reconeixement. Va ser subministrat a diversos estats de menor importància de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial, i serví en diversos països durant molts anys després de la guerra. El Bf 109 va ser l'avió militar més fabricat de la Segona Guerra Mundial, amb 30.573 exemplars construïts durant la guerra, i l'avió de caça més fabricat de la història, amb un total de 33.984 unitats produïdes fins a l'abril de 1945.[1][2]
El Bf 109 va ser pilotat pels 3 asos de l'aviació alemanys amb més victòries a la Segona Guerra Mundial, Erich Hartmann, Gerhard Barkhorn i Günther Rall, que van aconseguir unes 928 victòries entre ells mentre pilotaven amb la Jagdgeschwader 52, principalment al Front Oriental, així com per Hans-Joachim Marseille, l'as principal a la campanya del nord d'Àfrica.[3] També va ser pilotat pel major as no alemany, Ilmari Juutilainen, així com per diversos pilots d'èxit més, en particular de Finlàndia, Romania, Croàcia i Hongria. Mitjançant un desenvolupament constant de l'aparell, va continuar sent competitiu fins amb el darrer caça dels Aliats fins al final de la guerra i, al mateix temps, mostrà els límits del que podia assolir-se amb caces propulsats amb motors de pistó.[4]
- ↑ 1,0 1,1 U.S. Strategic Bombing Survey, Aircraft Division Industry Report, Exhibit I - German Airplane Programs vs Actual Production.
- ↑ 2,0 2,1 Nowarra 1993, p. 189.
- ↑ "Luftwaffe Aces of the Western Front." Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine. luftwaffe.cz. Retrieved: 2 January 2010.
- ↑ Radinger and Otto 1999, pp. 35–37.