Mineralogia

La mineralogia és la ciència que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals en els seus diferents estats d'agregació. No solament s'ocupa de les substàncies que formen l'escorça terrestre, sinó també els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres.^[1] És una la branca de la geologia però té molts punts de contacte amb la química.

Per mineral s'entén una matèria d'origen inorgànic, que presenta una composició química definida a més d'una estructura cristal·lina i que sol presentar-se en estat sòlid i cristal·lí a la temperatura mitjana de la Terra, encara que alguns, com l'aigua i el mercuri, es presenten en estat líquid. El científic que treballa en aquest camp s'anomena mineralogista.^[2][3]

El departament mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona té una col·lecció de més de 25.000 exemplars, disponibles per a les necessitats de la recerca, l'exposició i la documentació.^[4] El 2014, l'Institut d'Estudis Catalans va publicar un Vocabulari de mineralogia per normalitzar i sistematitzar la terminologia científica i els noms catalans dels minerals.^[5]

L'estudi dels minerals es pot dividir en quatre grans grups:

• Mineralogia descriptiva: estudia l'estructura, cristal·lografia, estructura, composició química, les propietats dels minerals i fa una classificció sistemàtica
• Mineralogia determinativa: aplica les propietats fisicoquímiques i estructurals a la determinació de les espècies minerals.
• Mineralogènesi: estudia les condicions de formació dels minerals, de quina manera es presenten els jaciments en la naturalesa i les tècniques d'explotació.
• Mineralogia econòmica: desenvolupa les aplicacions de la matèria mineral, la seva utilitat econòmica, industrial, gemmologia…

Els mineraloides són minerals que poden presentar dualitat en el seu comportament.