Mohammad Reza Pahlavi

Xa
	16 setembre 1941 – 11 febrer 1979 ; ← Reza I de l'Iran

majestat imperial
Mohammad Reza Pahlavi
	Retrat oficial del xa
Biografia
Naixement	26 octubre 1919 ; Teheran (Iran)
Mort	27 juliol 1980 (60 anys); El Caire (Egipte)
Causa de mort	limfoma
Sepultura	Mesquita Al-Rifa'i, El Caire, Egipte
Xa de l'Iran
	26 de setembre de 1941 – 11 de febrer de 1979
	← Reza I Abolit →
Dades personals
Religió	Xiïsme
Formació	Institut Le Rosey ; Madrasa Nezam (en)
Activitat
Ocupació	polític, monarca
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Altres
Títol	Príncep ; Príncep hereu ; Xa
Família	Pahlevi
Cònjuge	Farah Pahlaví (1959–1980), mort; Soraya Esfandiary (1951–1958), divorci; Fawzia Fuad d'Egipte (1939–1945), divorci
Fills	Shahnaz Pahlavi; () Fawzia Fuad d'Egipte; Reza Pahlavi; () Farah Pahlaví; Farahnaz Pahlavi; () Farah Pahlaví; Ali Reza Pahlavi; () Farah Pahlaví; Leila Pahlavi; () Farah Pahlaví
Pares	Reza I de l'Iran i Tadj ol-Molouk of Iran
Germans	Hamdamsaltaneh Pahlavi; Fatimeh Pahlavi; Ashraf Pahlaví; Ali Reza Pahlavi I; Gholam Reza Pahlavi; Ahmad Reza Pahlavi; Abdul Reza Pahlavi; Shams Pahlavi
Premis
	(22 juny 1970) Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca; (16 gener 1968) Orde de la Corona del Reialme; (27 juliol 1967) Gran Collar de l'Orde de l'Infant Dom Henrique; (17 maig 1965) Gran Creu de l'Orde del General San Martín; (1960) Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria; (1959) Cavaller de l'Orde de l'Elefant; (13 maig 1958) Orde del Crisantem amb collar; (26 agost 1957) Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana; (22 maig 1957, 1975, 1957) Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (27 febrer 1955) Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya; (20 agost 1948) Orde de l'Esperó d'Or; (3 agost 1948) Creu de Guerra 1939-1945; (21 juliol 1948) Reial Cadena Victoriana; (7 octubre 1947) Comandant en Cap de la Legió del Mèrit; (15 juny 1939) Gran Creu de la Legió d'Honor; Gran Creu de l'Orde Polònia Restituta; Orde del Lleó Blanc; orde de mèrit de la Fundació Nacional; Orde del Salvador; Orde del Núvol Propici; doctor honoris causa per la Universitat Harvard; Orde del Milió d'Elefants i el Para-sol Blanc; doctor honoris causa per la Universitat Libanesa; Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany ;
	Signatura
Xa
	16 setembre 1941 – 11 febrer 1979 ; ← Reza I de l'Iran

Mohammad Reza Pahlavi (persa: محمدرضا پهلوی) (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - el Caire, 27 de juliol de 1980) fou el darrer xa de l'Iran. Ostentava el tractament de Sa Majestat Imperial, i portava els títols tradicionals perses de xahanxà (‘rei dels reis’)^[1]^[2] i aryamehr (‘llum dels aris’), monarca de l'Iran, succeint al seu pare Reza I de l'Iran, des del 16 de setembre de 1941, fins a la Revolució islàmica de l'11 de febrer de 1979.^[3]^[4]

Musulmà laic, Mohammad Reza va anar perdent progressivament el suport dels clergues xiïtes iranians, així com de la classe obrera, a causa, en particular, de la seva forta política de modernització i secularització, el conflicte amb la classe mercantil tradicional coneguda com el bazaari, les relacions amb Israel i els problemes de corrupció que l'involucren a ell, la seva família i l'elit dirigent. Es van aprovar diverses altres polítiques controvertides, inclosa una prohibició del partit comunista Tudeh i una repressió contra els dissidents polítics per part del servei d'intel·ligència iranià Savak. Segons les estadístiques oficials, l'Iran tenia més de 2.200 presos polítics el 1978, una xifra que es va multiplicar ràpidament amb la revolució.^[5]

Diversos altres factors van contribuir a una forta oposició al Xa entre determinats grups dins de l'Iran, com ara el suport dels Estats Units i el Regne Unit al seu règim, els enfrontaments amb els fonamentalistes i l'augment de l'activitat comunista. El 1979, el malestar polític va culminar amb una revolució que, el 17 de gener, el va obligar a abandonar l'Iran. Poc després, la monarquia iraniana va ser abolida formalment i l'Iran va ser declarat república islàmica dirigida per Ruhol·lah Khomeini. Davant el risc de ser executat si tornava a l'Iran, Mohammad Reza va morir a l'exili a Egipte, on el president Ànwar el-Sadat li havia concedit asil polític. A causa del seu estatus com l'últim governant de facto de l'Iran, sovint se'l coneix simplement com «el xa». El seu fill gran, Reza Pahlavi, dirigeix actualment el Consell Nacional de l'Iran, un govern declarat a l'exili.

↑ Kia, 2016, p. 353.
↑ «Shāhanshāh» (en anglès). World Public Library. [Consulta: 7 juliol 2016].
↑ D'Agostino, 2010, p. 225.
↑ Kia, 2016, p. 340.
↑ «Annual Report 1978» (PDF) (en anglès). International Amnesty, 1978. [Consulta: 8 juliol 2016].

[FOOTNOTEKia2016353-1] Kia, 2016, p. 353.

[WPL-2] «Shāhanshāh» (en anglès). World Public Library. [Consulta: 7 juliol 2016].

[FOOTNOTED'Agostino2010225-3] D'Agostino, 2010, p. 225.

[FOOTNOTEKia2016340-4] Kia, 2016, p. 340.

[IA-5] «Annual Report 1978» (PDF) (en anglès). International Amnesty, 1978. [Consulta: 8 juliol 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]