Back عنبية آسية Arabic Vaccinium myrtillus AST Minic ATJ Vaccinium myrtillus AZ قاراگیله AZB Ҡара көртмәле BA Mielīnė BAT-SMG Чарніцы BE Чарніцы BE-X-OLD Черна боровинка Bulgarian
Vaccinium myrtillus  | |
|---|---|
 Nabiu en flor | |
| Dades | |
| Font de | nabiu |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Vaccinium |
| Espècie | Vaccinium myrtillus L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Myrtillus sylvaticus
|
.svg){kind=icon}
La nabinera o simplement nabiu[1] (Vaccinium myrtillus) és una espècie de planta del gènere Vaccinium, de la família de les ericàcies. Són plantes silvestres que creixen en forma de mata de poca altura.
A Catalunya es troben en boscos d'alta muntanya, més aviat obacs, del Pirineu, a partir dels 1.300 metres d'altitud i fins al límit del bosc. El seu fruit, habitualment anomenat nabiu, és un bon comestible, i es pot menjar tant cru com confitat.
El nom científic d'aquesta planta respon a la forma de les fulles que recorden les de la murtra, i per això en el segle xvi li van donar el nom de Myrtillus (murtó petit). Respecte del nom del gènere Vaccinium, no és gaire clar si va ser el poeta romà Virgili qui el va anomenar així, perquè es tractava d'una espècie que constituïa una font d'aliment habitual en les vaques, o si el nom del gènere deriva de "bacca", que en llatí significa baia.
Altres noms que pot rebre aquesta planta són: avajonera, mirtil, moixereta, nabissera, blauet, nabiner, nabís, nabissos, nabius, nabissera comuna, nabissonera, avajonera, raïm de pastor, raïms de pastor o servera boscana.[1] Per la seva banda, el fruit s'anomena avajó, naió, anaió, raïm de pastor.[1]
No s'hauria de confondre amb altres espècies (tant silvestres com cultivades) pròpies de l'Amèrica del Nord, conegudes conjuntament sota el nom de nabiu blau i que són les que s'utilitzen majoritàriament per obtenir la fruita i les confitures que s'elaboren de forma comercial.
Als Països Catalans conviu amb dues altres espècies properes molt menys comunes: el nabiu uliginós i el nabiu roig, moltes vegades l'una al costat de l'altra, encara que són prou diferents entre elles.
El nom antic "anabi" que s'utilitzava al Pirineu occidental per anomenar al fruit (d'on ve anaió o nabissó) ha donat lloc al topònim pallarès de les valls d'Àneu que podríem traduir com la vall dels nabius[2] i on es poden trobar les tres espècies del gènere Vaccinium que viuen a Catalunya.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia, 2014, p. 645 i 995. ISBN 978-84-393-9168-5.
- ↑ Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial, 1989-1997. ISBN 84-7256-331-6.