|
Per a altres significats, vegeu «NAS». |
 Nas humà de perfil | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | nasus  |
| artèria esfenopalatina | |
| Identificadors | |
| MeSH | D009666 |
| TA | A06.1.01.001 A01.1.00.009 |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/nose |
| Terminologia anatòmica | |
El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori. De conformació molt diversa es pot indicar que consta bàsicament de dues bosses, o cavitats, una en el cas dels ciclòstoms, situades a la part anterior del cap i obertes a l'exterior per un nombre d'orificis que oscil·la entre els dos parells per cavitat, en el cas dels peixos i un en els altres vertebrats.[1]
En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d'acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries. A l'interior d'aquestes bosses hi ha cèl·lules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d'augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l'aire. En els ocells, el nas està molt poc desenvolupat. En els mamífers està ben desenvolupat, excepte en els marins i en els primats superiors, i, com en els cocodrils, existeix un conducte nasofaringi que duu l'aire per sobre del paladar secundari fins a la faringe.[1]
En els éssers humans, el nas està situat centralment a la cara; a la majoria dels altres mamífers es troba a la part superior del musell. La forma del nas humà està determinada per l'os etmoides i pel septe nasal.
- ↑ 1,0 1,1 «Nas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.