Nino Rota

Nino Rota

(1976)
Biografia
Naixement	(it) Giovanni Rota Rinaldi 3 desembre 1911 Milà (Itàlia)
Mort	10 abril 1979 (67 anys) Roma
Causa de mort	trombosi coronària
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Residència	Milà Regne d'Itàlia
Formació	Curtis Institute of Music Conservatori de Milà IES Manuel Murguía Acadèmia Nacional de Santa Cecília
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques i música per a cinema
Ocupació	compositor, guionista, compositor de bandes sonores, professor lector, actor, professor, pianista, director d'orquestra, músic
Gènere	Òpera, simfonia, música clàssica del segle XX i música clàssica
Professors	Ildebrando Pizzetti, Fritz Reiner, Rosario Scalero, Alfredo Casella i Giacomo Orefice
Instrument	Piano
Obra
Localització dels arxius	Archivi dell'Istituto per la Musica (en)
Premis
(1973)  Oscar a la millor banda sonora dramàtica, per l'obra El Padrí II (1973)  BAFTA a la millor música, per l'obra El Padrí (1972)  Globus d'Or a la millor banda sonora original, per l'obra El Padrí (1972)  Grammy a la millor partitura de banda sonora per a suports visuals, per l'obra The Godfather – Original Soundtrack Recording (en)  Nastro d'Argento a la millor banda sonora  David di Donatello al millor músic
Lloc web	ninorota.com

Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a Nino Rota (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979), va ser un compositor, pianista, director d'orquestra i acadèmic italià que conegut especialment per la seva música per a cinema, sobretot per a les pel·lícules de Federico Fellini i Luchino Visconti. També va compondre la música de dues de les adaptacions cinematogràfiques de Shakespeare de Franco Zeffirelli i de les dues primeres entregues de la trilogia El Padrí de Francis Ford Coppola. Va guanyar l'⁣Oscar a la millor banda sonora original per El Padrí II (1974).^[1]

Durant la seva llarga carrera, Rota va ser un compositor extraordinàriament prolífic, especialment de música per al cinema. Va escriure més de 150 bandes sonores per a produccions italianes i internacionals des de la dècada de 1930 fins a la seva mort el 1979 —una mitjana de tres bandes sonores cada any durant un període de quaranta-sis anys, i en el seu període més productiu, des de finals de la dècada de 1940 fins a mitjans de la de 1950, va escriure fins a deu bandes sonores cada any, i de vegades més, amb un màxim de tretze bandes sonores el 1954. Al costat d'aquesta gran obra cinematogràfica, va compondre deu òperes, cinc ballets i desenes d'altres obres orquestrals, corals i de cambra, la més coneguda de les quals és el seu Concert per a orquestra de corda. També va compondre la música de nombroses produccions teatrals de Visconti, Zeffirelli i Eduardo De Filippo,^[2] a més de mantenir una llarga carrera docent al Liceo Musicale de Bari (Itàlia), on va ser el director durant gairebé trenta anys.