Norma social

Donar la mà després d'un event esportiu és un exemple d'una norma social.

Les normes socials són les creences sobre com els membres d'un grup social s'han de comportar en un context donat. Aquest terme sociològic s'ha definit com «les regles que un grup utilitza per als valors, creences, actituds i comportaments adequats i inadequats. Aquestes regles poden ser explícites o implícites. La incapacitat de seguir les regles pot resultar en càstigs severs, fins i tot l'exclusió del grup».[1] També han estat descrits com «les normes usuals de comportament que coordinen les nostres interaccions amb altres».[2] Aquestes normes poden ser implícites: normes no escrites.

Les normes socials indiquen les formes establertes i aprovades de fer coses, de vestir, de parlar i d'aparença. Aquestes poden variar i evolucionar, no només a través del temps, però també varien d'un grup d'edat a un altre i entre classes i grups socials. El que es considera acceptable com roba, llenguatge o comportament en un grup social pot no ser acceptat en un altre.

El respecte a les normes socials manté l'acceptació i popularitat d'un mateix dins d'un grup en particular; ignorar els riscos de les normes socials pot fer que algú esdevenigui impopular, inacceptable, o fins i tot un pària d'un grup. Les normes socials tendeixen a ser tàcitament establertes i mantingudes a través del llenguatge corporal i la comunicació no verbal entre persones en el seu discurs social normal.

Aviat arribem a saber quan i on és apropiat dir certes coses, utilitzar certes paraules, discutir certes temes o portar certa roba, i quan no. Tal coneixement sobre normes culturals és important per a la gestió d'impressió,[3] que és el control d'un individu del seu comportament no verbal. També es por conèixer, a través de l'experiència, quin tipus de persones poden i no poden parlar sobre certs temes o usar alguns tipus de vestimenta. Aquest coneixement s'obté, sobretot, experimentalment.

L'acceptació o rebuig de la norma es decideix en funció de diversos factors. Alguns d'aquests són els objectius que es volen aconseguir (una norma beneficiosa per al mateix estatus o per a les relacions socials s'accepta abans que una jutjada com a perjudicial), sentiment d'identitat o afiliació al grup/entitat que proposa la norma, moral basada en el deure i legitimitat de qui ordena i escala de valors pròpia.

  1. «Social Norms» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2010].
  2. Steven N. Durlauf i Lawrence E. Blume (Eds). «Social Norms» in «New Palgrave Dictionary of Economics, Second Edition» (PDF) (en anglès). Londres: Macmillan. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 18 desembre 2010].
  3. Kamau, C. (2009) Strategising impression management in corporations: cultural knowledge as capital. In D. Harorimana (Ed), «Cultural implications of knowledge sharing, management and transfer: identifying competitive advantage». Capítol 4. Information Science Reference. ISBN 978-1-60566-790-4

Norma social

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne