Back Normandiërs AF Normannen ALS Normandos AN نورمان Arabic نورمان ARZ Normandos AST Normanlar AZ نورمنلر AZB Нарманы BE Нормани Bulgarian
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | normand, llengua d'oïl |
| Mapa de distribució | |
 Territoris en possessió dels normands vers el 1130 | |
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle x a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana). Estaven organitzats en tribus i tenien una agricultura i una ramaderia molt primitives, però eren experts navegants, i construïen vaixells lleugers i resistents.
En els seus orígens van adoptar el cristianisme i la llengua d'oïl (el dialecte normand de la llengua d'oïl, que és un dialecte diferent al dialecte francès, un altre dialecte també de la llengua d'oïl que aleshores es parlava a l'actual illa de França), i van crear una identitat cultural diferent dels seus avantpassats escandinaus al nord o dels francesos al sud. L'any 911, establiren el ducat de Normandia mitjançant un tractat amb la corona francesa pel qual juraven lleialtat a Carles III.
La seva expansió més enllà de la Normandia els va portar a tenir un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normands es va establir per conquesta al Regne de Sicília, al sud d'Itàlia, i una expedició orquestrada pel duc va portar a la conquesta normanda d'Anglaterra. A partir d'aquests dos nous centres de poder, la influència normanda es va estendre a la totalitat de les Illes Britàniques i als estats croats de l'Orient Mitjà.
Les causes de les seves migracions van ser múltiples: recerca de llocs millors, fugida o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquesta, entre d'altres.