Oli de colza

Oli de colza
	;
Substància química	Oli vegetal
Producte natural de	colza
Propietat
Densitat	0,910-0,920 g/cm³
Índex de refracció	1,465-1,467
Punt de fusió	-2 – -10°C
Punt d'ebullició	> 350°C
Perill
Punt d'inflamabilitat	> 300°C

L'oli de colza (també conegut com a oli de nabina) és l'oli produït a partir del premsat de les llavors de la planta de la colza. És de textura viscosa i color marronós abans d'arribar a ser refinat. D'aquest oli es pot separar estearina sòlida. Els principals territoris productors d'oli són el Canadà, Europa i la Xina.^[1]

La colza és típicament cultivada per a la producció d'olis vegetals, pinso (altament proteic) o biocombustibles (biodièsel).^[2] També és utilitzada per a la producció de lubricants^[3] o per al control de plagues.^[4] A Alemanya es va començar a usar com a oli econòmic durant la Segona Guerra Mundial i actualment és el principal oli d'ús alimentari utilitzat per a l'elaboració de productes alimentaris. Als Països Catalans es prefereix l'oli d'oliva com a aliment i, pel fet d'estar sempre a l'abast, a nivell casolà també per a altres usos (cosmètic, lubrificant, combustible per a làmpades d'oli, etc.).

A Alemanya i altres països de dieta atlàntica s'usa com a aliment per a fregir, però els olis de colza comestibles i usats com a combustible són obtinguts de manera diferent, amb diferents additius i tractaments que fan canviar les seves característiques, com per exemple la toxicitat. Per a evitar accidents és obligatori tenyir l'oli de colza combustible amb un colorant.

A Espanya el 1981 hi va haver milers d'enverinats i morts a causa de la ingesta d'oli de colza venut fraudulentament com a oli d'oliva i el qual havia estat decolorat expressament. Segons les fonts, de 600 a milers de persones van morir i més de vint mil van quedar amb malalties cròniques (de per vida) o minusvàlides. Llavors es va encunyar el terme síndrome de l'oli tòxic (SOT).

↑ Shen, Junjun; Liu, Yejia; Wang, Xiaoling; Bai, Jie; Lin, Lizhong «A Comprehensive Review of Health-Benefiting Components in Rapeseed Oil» (en anglès). Nutrients, 15, 4, 16-02-2023, pàg. 999. DOI: 10.3390/nu15040999. ISSN: 2072-6643.
↑ Bonnardeaux, John. «USES FOR CANOLA MEAL» (en anglès). Department of Agriculture and Food, Western Australia, 2007. Arxivat de l'original el 2012-04-17.
↑ Woźniak, Ewa; Waszkowska, Ewa; Zimny, Tomasz; Sowa, Sławomir; Twardowski, Tomasz «The Rapeseed Potential in Poland and Germany in the Context of Production, Legislation, and Intellectual Property Rights». Frontiers in Plant Science, 10, 05-11-2019. DOI: 10.3389/fpls.2019.01423. ISSN: 1664-462X. PMC: PMC6848278. PMID: 31749825.
↑ Gardiner, James B.; Morra, Matthew J.; Eberlein, Charlotte V.; Brown, Paul D.; Borek, Vladimir «Allelochemicals Released in Soil Following Incorporation of Rapeseed ( Brassica napus ) Green Manures» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 47, 9, 01-09-1999, pàg. 3837–3842. DOI: 10.1021/jf9812679. ISSN: 0021-8561.

[:1-1] Shen, Junjun; Liu, Yejia; Wang, Xiaoling; Bai, Jie; Lin, Lizhong «A Comprehensive Review of Health-Benefiting Components in Rapeseed Oil» (en anglès). Nutrients, 15, 4, 16-02-2023, pàg. 999. DOI: 10.3390/nu15040999. ISSN: 2072-6643.

[2] Bonnardeaux, John. «USES FOR CANOLA MEAL» (en anglès). Department of Agriculture and Food, Western Australia, 2007. Arxivat de l'original el 2012-04-17.

[3] Woźniak, Ewa; Waszkowska, Ewa; Zimny, Tomasz; Sowa, Sławomir; Twardowski, Tomasz «The Rapeseed Potential in Poland and Germany in the Context of Production, Legislation, and Intellectual Property Rights». Frontiers in Plant Science, 10, 05-11-2019. DOI: 10.3389/fpls.2019.01423. ISSN: 1664-462X. PMC: PMC6848278. PMID: 31749825.

[:7-4] Gardiner, James B.; Morra, Matthew J.; Eberlein, Charlotte V.; Brown, Paul D.; Borek, Vladimir «Allelochemicals Released in Soil Following Incorporation of Rapeseed ( Brassica napus ) Green Manures» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 47, 9, 01-09-1999, pàg. 3837–3842. DOI: 10.1021/jf9812679. ISSN: 0021-8561.

[1]

[2]

[3]

[4]