Olivina | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Olivina de la Banya del Boc, Sant Martí de Llémena, Girona. | |
Fórmula química | (Mg, Fe2+)₂[SiO₄] |
Epònim | verd oliva |
Classificació | |
Categoria | nesosilicats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Color | verd oliva o groc, castany o negre |
Duresa (Mohs) | 6,5 a 7,0 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 3,5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.630 - 1.650; nβ = 1.650 - 1.670; nγ = 1.670 - 1.690 |
Més informació | |
Símbol | Ol |
Referències | [1] |
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄). Es tracta d'uns nesosilicats de ferro i magnesi corrents de les roques eruptives bàsiques. Es troba típicament a les roques plutòniques, com ara les peridotites, i a les roques volcàniques.[2] El seu nom deriva del llatí oliva, que, com en català, significa oliva, en al·lusió al color del mineral.