Orca

Orca

Orcinus orca
Enregistrament
Dades
Període de gestació	16,5 mesos
Hàbitat	oceà mundial
Període
Pliocè inferior - recent[1]
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN	15421
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Delphinidae
Gènere	Orcinus
Espècie	Orcinus orca (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Delphinus gladiator Delphinus orca O. glacialis O. gladiator O. nanus i d'altres
Protònim	Delphinus orca
Distribució
Mida

L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids. Les orques tenen una dieta diversa, encara que cada població se sol especialitzar en certs tipus de preses. Algunes s'alimenten exclusivament de peix, mentre que d'altres cacen mamífers marins com ara foques i dofins. Se n'han observat exemplars atacant misticets joves i fins i tot adults. Les orques són depredadors alfa, car no hi ha cap altre animal que les caci. Es tracta d'una espècie cosmopolita que habita diversos tipus de medis marins arreu del món, des de les regions polars fins als mars tropicals, i tan sols manca de presència al mar Bàltic, el mar Negre i parts de l'oceà Àrtic.

Les orques són molt socials. Algunes poblacions es componen de grups familiars matrilineals, que són els més estables que s'han observat en el món animal. Les seves tècniques de caça avançades i les seves vocalitzacions, que generalment difereixen d'un grup a l'altre i es transmeten de generació en generació, s'han descrit com a exemples de cultura animal.

Les orques es desplacen contínuament en grups familiars. Mentre uns grups són migratoris altres poblacions són estables. Exteriorment el seu cos combina el color negre i el blanc. Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg, mentre les femelles són aproximadament el 10% més petites.

Les orques en llibertat poden viure 80 anys o més, però en captivitat no solen passar dels 20. Les orques nascudes en captivitat i alliberades després d'anys en companyia humana segueixen depenent dels homes pel que fa a l'alimentació.

La imatge popular de les orques va rebre la consideració d'un animal perillós (la pel·lícula del 1977 Orca: The Killer Whale, Orca, la balena assassina) i va canviar a un «dofí amable» a través del cinema (la pel·lícula del 1993 Salveu a Willy) o l'espectacle amb orques com Ulisses del zoològic de Barcelona i a altres llocs com el Sea World dels Estats Units.