Back Otbert von Lüttich German Otbert of Liège English Otbert Spanish Otbert French Otbert Dutch Отберт (епископ Льежа) Russian Otbiet d' Lidje WA
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XI  | ||
| Mort | 31 gener 1119 Lieja (Bèlgica) | ||
| Bisbe de Lieja | |||
| 1092 – ← Enric I de Verdun – Frederic de Namur → Diòcesi: bisbat de Lieja | |||
| Bisbe | |||
| Diòcesi: bisbat de Lieja | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1092 (Gregorià)–), sacerdot catòlic | ||
| Consagració | Hermann III. von Hochstaden | ||
.jpg)
Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar. El 1091 fou elegit príncep-bisbe del principat de Lieja, un càrrec que va complir fins a la seva mort.
El rei Enric IV el va anomenar a l'inici de 1091 i l'arquebisbe de Colònia va confirmar-lo l'1 de febrer del 1092. Com va triar el costat del rei en la lluita de les investidures, el papa Urbà II va excomunicar-lo. Durant el seu regne va haver conflictes freqüents amb els monestirs que van triar el camp del papa.
Després del cop d'estat d'Enric V contra son pare, Otbert va acollir Enric IV a Lieja. En va, Enric V va assetjar de conquerir Lieja el 1106. Quan Enric IV va morir el 7 d'agost, Otbert va sebollir-lo provisionalment a la catedral abans de cedir el cos al fill. Al mateix any, Pasqual II va atacar-lo ajudat pel comte Robert de Flandes. En fracassar aquesta operació militar, va excomunicar Otbert. Poc després van reconciliar-se. Quan Enric V va rompre amb l'església de Roma el 1112, Otbert va restar-li fidel.[1]
La contribució major d'Otbert a l'expansió territorial del principat va ser l'adquisició del ducat de Bouillon, que el duc Jofré li va vendre el 1082 a la vigília de la seva marxa per a la Primera Croada, segons els cronistes per 1300 marcs d'argent i 2 marcs d'or o 1500 lliures, una de les causes del conflicte amb les abadies que va despullar per a pagar la compra. El major conflicte va esclatar amb l'abadia de Saint-Hubert i l'Abadia de Sant Llorenç. A Sant Hubert, va prendre la tovalla de l'altar, brodat d'or i tres crucifixos d'or incrustats de gemmes.[2] També va adquirir Couvin i Clermont de Balduí IV d'Hainaut en atorgar una prebenda per als seus fills.[3] El 1104 va entrar en conflicte amb el capítol de Sant Llambert que li va retreure el seu abús del tresor de la catedral per a les seves operacions expansionistes sense respectar el dret dels canonges.[4]
Va morir el 31 de gener de 1119 a Lieja on va ser sebollit.[5]
- ↑ Zielinski, Herbert «Otbert (Obbert,Obert)» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, volum 19, 1999, pàg. 641.
- ↑ John Carl Andressohn, The Ancestry and Life of Godfrey of Bouillon.(anglès), North Stratford, Ayer Publishing, 1972, pàgina 51, ISBN 9780836981148
- ↑ Bormans; Schoolmeesters. {{{títol}}}. I n°XXIX, 1893, p. 46 i ss.
- ↑ Gertrud Thoma: Otbert, in: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon, tom 6, Nordhausen, Verlag Traugott Bautz, 1993, ISBN 3-88309-044-1, columnes 1132–1333
- ↑ Wattenbach, Wilhelm. «Otbert». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). volum 24. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1887, p. 528–529 [Consulta: 26 novembre 2021].