Nüwü, Numu | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | 920 (2007)[1] 1.808 (2000)[2] |
Autòcton de | Gran Conca |
Estat | Nevada, Utah, Califòrnia, Arizona, Colorado |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals llengües numic ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | ute |
ISO 639-3 | ute ![]() |
Glottolog | utes1238 ![]() |
Ethnologue | ute ![]() |
UNESCO | 1471 ![]() |
IETF | ute ![]() |
Endangered languages | 2965 ![]() |
El Paiute del Sud /ˈpaɪjuːt/ (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute /ˈjuːt/, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.[3] Té com a dialectes individuals el chemehuevi, que es troba en perill d'extició (el darrer parlant fluent és Johhny Hill jr.[4]), paiute del sud (amb els subdialectes San Juan i Kaibab), i ute (dialectes septentrional i meridional). Segons Ethnologue, hi havia una mica menys de dos mil parlants de paiute dle sud en 1990, o un 40% d'una població ètnica de 5000 individus.[5]
El dialecte paiute del sud ha tingut un paper important en la lingüística com a fons d'un famós article del lingüista Edward Sapir i el seu col·laborador Tony Tillohash en la naturalesa de la fonema.[6]