Tipus | principat de l'Índia i estat desaparegut | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Palanpur | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1370 | ||||
Dissolució | 1948 | ||||
Següent | Índia | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia absoluta | ||||
Palanpur fou un estat de la Rajputana, a l'extrem sud de l'Agència de Rajputana, dins la residència dels Estats de Rajputana Occidental. Anteriorment forma part de l'agència de Palanpur. Limitava al nord amb Jodhpur i Sirohi; a l'est amb Sirohi i Danta (les muntanyes Aravalli feien la frontera); al sud amb Baroda; i a l'oest amb alguns estats menors que havien format part de l'agència de Palanpur.
Mesura 96,6 km d'est a oest i 72 km de nord a sud. La seva salutació inicial era d'onze canonades que fou apujada a 13 sota el diwan Sher Muhammad Khan (mort el novembre de 1918).
La part sud i est del territori és plana i només lleugerament ondulada i amb un nombre limitat d'arbres, i al nord és muntanyosa i selvàtica. Els poblets eren petits i pobres. Els turons proveeien bona pastura i els boscos bona fusta. El regaven el riu Banas i el riu Saraswati (Gujarat). El clima era sec i calorós i les pluges moderades.
La població era de 215.972 el 1872, 234.402 el 1881, 274.864 el 1891, 222.627 el 1901 i 265.424 el 1931. L'única ciutat rellevant era Palanpur (ciutat). El 84% era hindú, l'11% musulmà, i la resta jains i altres. Emissions de segells propis de Palanpur apareixen entre 1900 i 1945.
La principal producció de l'estat era blat, arròs, i altres grans i canya de sucre. El comerç principal era el cotó, la roba, els grans, la sucre i l'arròs, especialment amb Pali, Dholera, Ahmedabad i Radhanpur.
El sobirà pagava un tribut de 38.461 rupies als gaikwar de Baroda. L'exèrcit el formaven 440 infants i 160 cavallers. La policia la formaven 2935 homes.
El principat disposava de 22 escoles (1901) i algun hospital i dispensaris.