Palau de Whitehall

Infotaula edificiPalau de Whitehall
	El Palau de Whitehall per Hendrick Danckerts. La vista és des de l'oest. Malgrat les aparences aquesta pintura mostra un sol palau complex. La Casa del Banquet és al costat esquerre.
Nom en la llengua original	(en) Palace of Whitehall
Dades
Tipus	Edifici desaparegut i palau
Arquitecte	Inigo Jones
Construcció	1530 (Gregorià)
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït permanentment tancat
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ciutat de Westminster (Anglaterra)
	51° 30′ 16″ N, 0° 07′ 32″ O / 51.504444444444°N,0.12555555555556°O
Format per	Casa del Banquet ; Queen Mary's Steps (en)
Monument classificat com a grau I
	Casa del Banquet
Data	1r desembre 1987
Identificador	1357353
	;
Monument classificat com a grau I
	Queen Mary's Steps
Data	14 gener 1970
Identificador	1066636

El Palau de Whitehall (Whitehall Palace) fou la residència principal dels reis anglesos a Londres des de 1530 fins a 1698 en què va ser destruït pel foc. Abans d'això, s'havia convertit en el palau més gran d'Europa, amb més de 1.500 habitacions. Durant el regnat de Carles I d'Anglaterra, entre 1625 i 1649, el palau allotjava la major part de la col·lecció d'art de Carles I, una de les millors col·leccions de pintura renaixentista i barroca de la seva època.^[1]

Carles I, trobat culpable d'alta traïció com a "tirà, traïdor, assassí i enemic públic"^[2] fou executat per decapitació en un cadafal davant de la Casa del Banquet del Palau de Whitehall el 30 de gener de 1649.^[3]

Es va salvar del foc la Casa del Banquet, pavelló pensat per a festes i el sostre del qual va ser ornamentat per Rubens. El nom del palau prové de Whitehall, l'actual centre administratiu del Govern britànic.

↑ Brotton, 2006, p. 220.
↑ Kelsey, Sean «The Trial of Charles I» (en anglès). English Historical Review, 118, 477, 2003, pàg. 583-616. DOI: 10.1093/ehr/118.477.583.
↑ Kirby, Michael. The trial of King Charles I – defining moment for our constitutional liberties (Discurs a la Anglo-Australasian Lawyers association) (en anglès), 22 gener 1999.

[FOOTNOTEBrotton2006220-1] Brotton, 2006, p. 220.

[2] Kelsey, Sean «The Trial of Charles I» (en anglès). English Historical Review, 118, 477, 2003, pàg. 583-616. DOI: 10.1093/ehr/118.477.583.

[3] Kirby, Michael. The trial of King Charles I – defining moment for our constitutional liberties (Discurs a la Anglo-Australasian Lawyers association) (en anglès), 22 gener 1999.

[1]

[2]

[3]