Back Macrolepiota procera AN Macrolepiota procera AST Грыб-парасонік пярэсты BE Грыб-парасон пярэсты BE-X-OLD Сърнела Bulgarian Potiron BR Macrolepiota procera CEB Paracquella CO Bedla vysoká Czech Ambarelo'r bwgan CY
|
Per a altres significats, vegeu «La Paloma». |
Macrolepiota procera  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Macrolepiota | ||||||||
| Espècie | Macrolepiota procera Singer, 1948 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus procerus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus procerus Agaricus antiquatus Agaricus concentricus Agaricus procerus var. fuscomarginatus Agaricus procerus var. squamosus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
L'apagallums (Macrolepiota procera),[1][2] també anomenat cogomella,[3][4] paloma,[2] bolet del frare, cama-seques, capell del senyor, coloma, cogombre, farinosa, maneta,[2] pamperol, pampinella o pimpinella (farinosa), paraigua o paraigües, pentinella ronyosa,[2] pota d'ase[2] i senyal d'alzina, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.
És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer; creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor.
És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat; cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat.
El nom científic prové del grec macro: gran; lepiota, lepís: esquama, otós: orella ("gran orella esquamosa"); del llatí procera, procerus: alt, esvelt.
- ↑ «apagallums». GEC. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, amb Joseph Gulsoy, Max Cahner, Carles Duarte i Àngel Satué. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1980-1991.
- ↑ Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2022, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.