Pareo

Un pareo (del tahitià pāreu, a través del francès paréo) és una peça de roba de colors vius tradicional polinèsia, i especialment tahitiana, usada com a vestit o faldilla cenyint-la sobre els pits o a la cintura. A imitació del vestit tahitià, també és una peça de roba que s'usa sobre el banyador i que es va fer popular a partir de la dècada del 1960.^[1]

El pareu tradicional tahitià és una tela rectangular virolada, amb dibuixos de flors, en particular hibiscus, o amb formes geomètriques. Normalment se cenyeix sota els braços cobrint des dels pits fins als genolls. També se sol lligar les puntes sobre una espatlla o al voltant del coll. Abans de la influència dels missioners europeus també es portava cenyida a la cintura arribant fins als turmells i deixant els pits nus. Els homes el podien portar com a faldilla curta o com a maro (en hawaià, malo), enrotllat a la cintura i l'entrecuix. Per fer algunes feines les dones també podien portar un maro.

La primera descripció és de Pedro Fernández de Quirós feta a Tahuata el 1595 durant el viatge d'Álvaro de Mendaña y Neira a les illes Marqueses: «De pit avall anaven vestides amb una mena de túniques teixides subtilment de menudísima palma».^[2] James Morrison ho recull per primer cop en anglès sota la forma parew.^[3] Es va fer popular en francès a partir de la novel·la Le Marriage de Loti (1879) de Pierre Loti on pren un paper sentimental com a record de la noia estimada.^[4] En català el terme va ser introduït per primer cop per Aurora Bertrana a Paradisos oceànics (1930)^[5]