Back الباتولين Arabic Patulin Czech Patulin German Patulin English Patulina Spanish Patuliini Finnish Patuline French Patulin Hungarian Patulina Italian パツリン Japanese
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | compost químic  |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C7H6O4 |
| Massa molecular | 154,027 Da |
| Punt de fusió | 110,5 ℃ |
| Identificadors | |
| Número CAS | 149-29-1 |
| PubChem (SID) | 4696 |
| DrugBank | DB15586 |
| ChemSpider | 4534 |
| UNII | 95X2BV4W8R |
| KEGG | C16748 |
| ChEBI | 74926 |
| ChEMBL | CHEMBL294018 |
| AEPQ | 100.005.215 |
La patulina és un compost orgànic classificat com a toxina, en concret una micotoxina produïda per diferents espècies de fongs filamentosos, majorment englobats en els gèneres Penicillum, Aspergillus i Byssochlamys.[1] Pot ser causant de problemes greus a la salut de les persones i animals, a més d'actuar disminuint la qualitat dels aliments que es comercialitzen.[2]
Fou aïllada a principis de l'any 1940 per primer cop de Penicillium patulum (avui dia conegut com a Penicillium griseofulvum), on es va observar la seva funcionalitat com a substància antimicrobiana, antivírica i/o antifúngica. Però després de ser aprovada pel tractament del refredat o per lluitar contra les infeccions fúngiques de la pell, entre el 1950 i el 1960 es va establir com una substància tòxica d'origen micòtic.[3] La recerca va seguir i els investigadors van poguer classificar aquest metabòlit secundari com a policètid introduint-lo en la família de les lactones, i coneguda a nivell químic amb la nomenclatura de (4-hidroxi-4h-furo[3,2-c], pirane-2(6h)-one).[4]
Amb un pes molecular de 154,027 u i amb la capacitat de poder formar cristalls o pols, normalment la trobarem soluble ja sigui en dissolvents orgànics o aigua amb pH àcid. Una característica molt destacable d'aquesta, és que a nivell físico-químic presenta un punt de fusió de 110,5 °C, pel que farà que pugui no ser destruïda o inactivada per processos amb aplicació de calor que no superin aquesta temperatura.[1]
No obstant, patir una intoxicació alimentària per patulina és complicat. Això és a causa de l'anàlisi de control de qualitat de les empreses que segueixen les normatives de la FAO (Organitzacio de les Nacions Unides per la Alimentació i la Agricultura) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut), que específiquen la quantitat de patulina que poden portar els aliments comercialitzats, a causa que si aquests són ingerits podrien arribar a causar malaltia.[3] Aquest control de la micotoxina moltes vegades es troba associat a un control de qualitat de l'aliment, centrat en la detecció de Penicillium expansum.[5] Aquest fong és catalogat com el principal productor de patulina, conduint la podridura en fruites com les pomes, cireres i peres; o alterant productes derivats d'aquestes, com és en el cas dels sucs de poma (principals aliments on trobem patulina). c
- ↑ 1,0 1,1 «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Saleh, Iman; Goktepe, Ipek «The characteristics, occurrence, and toxicological effects of patulin» (en anglès). Food and Chemical Toxicology, 129, 01-07-2019, pàg. 301–311. DOI: 10.1016/j.fct.2019.04.036. ISSN: 0278-6915.
- ↑ 3,0 3,1 Bennett, J. W.; Klich, M. «Mycotoxins» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 16, 3, 01-07-2003, pàg. 497–516. DOI: 10.1128/CMR.16.3.497-516.2003. ISSN: 0893-8512. PMID: 12857779.
- ↑ «(4R)-4-Hydroxy-4H-furo[3,2-cpyran-2(6H)-one | C7H6O4 | ChemSpider]». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Hammami, Walid; Al-Thani, Roda; Fiori, Stefano; Al-Meer, Saeed; Atia, Fathy Atia «Patulin and patulin producing Penicillium spp. occurrence in apples and apple-based products including baby food» (en anglès). The Journal of Infection in Developing Countries, 11, 04, 30-04-2017, pàg. 343–349. DOI: 10.3855/jidc.9043. ISSN: 1972-2680.