Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | compost químic |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C7H6O4 |
Massa molecular | 154,027 Da |
Punt de fusió | 110,5 ℃ |
Identificadors | |
Número CAS | 149-29-1 |
PubChem (SID) | 4696 |
DrugBank | DB15586 |
ChemSpider | 4534 |
UNII | 95X2BV4W8R |
KEGG | C16748 |
ChEBI | 74926 |
ChEMBL | CHEMBL294018 |
AEPQ | 100.005.215 |
La patulina és un compost orgànic classificat com a toxina, en concret una micotoxina produïda per diferents espècies de fongs filamentosos, majorment englobats en els gèneres Penicillum, Aspergillus i Byssochlamys.[1] Pot ser causant de problemes greus a la salut de les persones i animals, a més d'actuar disminuint la qualitat dels aliments que es comercialitzen.[2]
Fou aïllada a principis de l'any 1940 per primer cop de Penicillium patulum (avui dia conegut com a Penicillium griseofulvum), on es va observar la seva funcionalitat com a substància antimicrobiana, antivírica i/o antifúngica. Però després de ser aprovada pel tractament del refredat o per lluitar contra les infeccions fúngiques de la pell, entre el 1950 i el 1960 es va establir com una substància tòxica d'origen micòtic.[3] La recerca va seguir i els investigadors van poguer classificar aquest metabòlit secundari com a policètid introduint-lo en la família de les lactones, i coneguda a nivell químic amb la nomenclatura de (4-hidroxi-4h-furo[3,2-c], pirane-2(6h)-one).[4]
Amb un pes molecular de 154,027 u i amb la capacitat de poder formar cristalls o pols, normalment la trobarem soluble ja sigui en dissolvents orgànics o aigua amb pH àcid. Una característica molt destacable d'aquesta, és que a nivell físico-químic presenta un punt de fusió de 110,5 °C, pel que farà que pugui no ser destruïda o inactivada per processos amb aplicació de calor que no superin aquesta temperatura.[1]
No obstant, patir una intoxicació alimentària per patulina és complicat. Això és a causa de l'anàlisi de control de qualitat de les empreses que segueixen les normatives de la FAO (Organitzacio de les Nacions Unides per la Alimentació i la Agricultura) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut), que específiquen la quantitat de patulina que poden portar els aliments comercialitzats, a causa que si aquests són ingerits podrien arribar a causar malaltia.[3] Aquest control de la micotoxina moltes vegades es troba associat a un control de qualitat de l'aliment, centrat en la detecció de Penicillium expansum.[5] Aquest fong és catalogat com el principal productor de patulina, conduint la podridura en fruites com les pomes, cireres i peres; o alterant productes derivats d'aquestes, com és en el cas dels sucs de poma (principals aliments on trobem patulina). c