Paul Preston

Paul Preston

(2004)
Biografia
Naixement	21 juliol 1946 (78 anys) Liverpool (Regne Unit)
Formació	St Edward's College Oriel College
Director de tesi	Raymond Carr
Activitat
Ocupació	historiador, biògraf, catedràtic, hispanista
Ocupador	London School of Economics
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (2008–) Acadèmia Britànica
Interessat en	Moviment obrer a Espanya, José Antonio Primo de Rivera, Guerra Civil espanyola, transició democràtica espanyola, franquisme, història contemporània d'Espanya, repressió franquista, Francisco Franco Bahamonde i Joan Carles I d'Espanya
Alumnes	Michael Richards i Enrique Moradiellos
Obra
Estudiant doctoral	Boris Volodarsky, Chris Ealham, Sebastian Balfour, Michael Richards, Francisco J. Romero Salvadó, Angel Smith, Gustau Nerín i Abad i Pedro Correa Martin-Arroyo (en)
Premis
(2023)  Premis Dignitat Conferit per Comissió de la Dignitat (2018)  Knight Bachelor (2016)  doctor honoris causa per la Universitat d'Extremadura (2015)  Premi Ciutat de Barcelona (2015)  doctor honoris causa per la Universitat de València (2013)  Premi d'Honor Lluís Carulla (2012)  Premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana (2006)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (2005)  Premi Internacional Ramon Llull (1986)  Comanador de l'Orde del Mèrit Civil  Taylorian Lecture (en)  Membre de l'Acadèmia Britànica  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya. És doctor en Història per la Universitat d'Oxford i catedràtic d'Història Contemporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània (London School of Economics). També va ser professor d'Història a la Universitat de Reading i al Centre d'Estudis Mediterranis (Queen Mary College).^[1]

Al costat de John Elliott, Ian Gibson i Hugh Thomas, constituïx el nucli dels hispanistes britànics que han dedicat el seu esforç a l'estudi de la història recent espanyola, especialment a la de la Segona República i la Guerra civil espanyoles. Posseïx la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i és membre de l'Acadèmia Britànica. També és Comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic. Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecció i difusió de la llengua catalana.^[2] L'any 2015 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de projecció internacional "per la seva significativa trajectòria d’abast internacional com a historiador de la Segona República, la Guerra Civil, l'exili i la transició, uns períodes transcendentals per a Barcelona; el compromís amb la recuperació de la memòria històrica, així com amb Barcelona i Catalunya, des del Catalan Observatory de la London School of Economics, i amb la donació el 2015 del seu arxiu al Monestir de Poblet".^[3] El 2016 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.^[4]