Aquest article tracta sobre la malaltia causada per Yersinia pestis. Si cerqueu les pestes medievals, vegeu «epidèmia». |
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).[1] Els símptomes són febre, debilitat i mal de cap.[2] Normalment aquests comencen un a set dies després de l'exposició.[1] En la forma bubònica també s'inflen els ganglis limfàtics, mentre que en la forma septicèmica els teixits es poden tornar negres causant la mort. En la forma pneumònica pot provocar problemes respiratoris, tos i dolor toràcic.[2]
La pesta bubònica i la septicèmica es contagien generalment per picades de puça o manipulant un animal infectat.[2] La forma pneumònica s'estén entre les persones generalment a través de l'aire mitjançant gotetes infectades.[2] El diagnòstic és localitza a través del bacteri trobat en un fluid procedent d'un gangli limfàtic, de la sang o d'un esput.[1]S'encomana molt fàcilment en climes calorosos i humits, però si la temperatura mitjana diària és d'uns 30 °C i l'ambient és sec, pot arribar a minvar molt.
La població que té un risc elevat pot ser vacunada.[1] Aquelles persones que han estan exposats, com es el cas d'una pandèmia poden ser tractats amb medicació preventiva.[1] Si l'individu ja està infectat el seu tractament serà amb antibiòtics i tractaments simptomàtics.[1] Els antibiòtics inclouen una combinació de gentamicina i una fluoroquinolona.[3] El risc de mort amb tractament és aproximadament del 10%, mentre que sense aquest és aproximadament del 70%.[4]
A nivell mundial, es denuncien uns 600 casos a l'any.[1] El 2017, els països amb més casos comprenien la República Democràtica del Congo, Madagascar i el Perú.[1] Als Estats Units, ocasionalment es produeixen infeccions a les zones rurals, on es creu que els bacteris circulen entre rosegadors.[5] Històricament ha tingut lloc en grans brots, essent la més coneguda la Pesta Negra al segle xiv, que va provocar més de 50 milions de morts.[1]