Pierre Janssen

Pierre Janssen

Biografia
Naixement	(fr) Pierre Jules César Janssen 22 febrer 1824 París
Mort	23 desembre 1907 (83 anys) Meudon (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 4
President Societat Astronòmica de França
1895 – 1897
190è President Acadèmia Francesa de les Ciències
6 juny 1887 – 31 desembre 1888 ← Léon Athanase Gosselin – Alfred Des Cloizeaux →
President Fédération photographique de France (en)
– Gabriel Lippmann →
Dades personals
Nacionalitat	França
Activitat
Camp de treball	Astronomia, física i geologia
Ocupació	astrònom, professor d'universitat, director de cinema, productor de cinema, director de fotografia, inventor, físic, geòleg, fotògraf, muntador
Activitat	(Floruit: 1845 )
Ocupador	Observatori de París
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1901–) Bureau des Longitudes (1874–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1873–) Royal Society Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei Fédération photographique de France (en) Societat Francesa de Fotografia expedició francesa al Japó en el trànsit de Venus de 1874 Societat Filomàtica de París Societat Astronòmica de França
Família
Cònjuge	Henrietta
Pare	César Janssen
Cronologia
28 desembre 1907	funeral (abadia de Saint-Germain-des-Prés)
Premis
(13 juliol 1893)  Comandant de la Legió d'Honor (1876)  Medalla Rumford (8 abril 1875)  Membre estranger de la Royal Society (1868)  Premi Lalande (1868)  Cavaller de la Legió d'Honor  membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg  Orde de Sant Jaume de l'Espasa

Pierre Janssen (francès: Pierre Jules César Janssen) (París, 22 de febrer de 1824 - Meudon, 23 de desembre de 1907) fou un astrònom francès, descobridor de l'element químic heli, que el 1868 descobrí com observar prominències solars sense un eclipsi. El 18 d'agost d'aquell mateix any, mentre observava un eclipsi solar a l'Índia, notà una línia groga brillant amb una longitud d'ona de 587,49 nanòmetres a l'espectre de la cromosfera del Sol cosa que indicava l'existència d'un element desconegut. Quan donà a conèixer això el posaren en ridícul car no s'havia detectat cap element a l'espai abans de ser trobat a la Terra. El 20 d'octubre del mateix any, l'astrònom anglès Lockyer també observà la mateixa línia groga a l'espectre solar i conclogué que fou causada per un element químic desconegut, després que sense èxit intentés provar que era un cert tipus d'hidrogen, més tard demostrà que es tractava d'un element nou fins a la data: heli. Un cràter d'impacte lunar duu el seu nom localitzat a 45,4°S, 40,3°E.

Janssen estudià matemàtiques i física a la facultat de ciències. Ensenyà al Lycée Charlemagne l'any 1853 i a l'escola d'arquitectura entre el 1865 i el 1871, però dedicà les seves energies principalment a diverses missions científiques confiades a ell. Així el 1857 anà al Perú per determinar l'equador magnètic; entre el 1861 i el 1862. El 1864, estudià l'absorció tel·lúrica a l'espectre solar a Itàlia i Suïssa; el 1867 realitzà experiments òptics i magnètics a les Açores; observà amb èxit el trànsit de Venus el 1874 al Japó, el 1882 a Orà a Algèria.

Un dels més importants reconeixements a Janssen és que se'l considera descobridor de l'heli el 1868. El 1935 la Unió Astronòmica Internacional decidí en honor seu anomenar Janssen un astroblema lunar.^[1]

L'any 1874, Janssen va inventar el Revòlver de Janssen o Revòlver fotogràfic, instrument que va originar la cronofotografía. Posteriorment tal invent va ser de gran ús per a investigadors com Etienne Jules Marey per dur a terme exposicions i invents.