Un planisferi celeste és una carta estel·lar en forma de 2 discs ajustables que giren sobre un pivot comú. Pot ajustar-se per mostrar les estrelles visibles en un moment donat. S'empra per ajudar en el reconeixement d'estrelles i constel·lacions. L'astrolabi és un predecessor del modern planisferi.
Un planisferi consisteix en una carta estel·lar unida pel seu centre a una coberta opaca circular superposada, que conté una finestra el·líptica, de manera que només una porció del cel serà visible a través de la finestra en qualsevol moment donat. Atès que el dia solar mitjà és aproximadament quatre minuts més llarg que el dia sideral, l'aspecte del cel s'anirà repetint cada dia aproximadament quatre minuts abans que el dia anterior, de manera que, després d'un any complet, l'aspecte del cel serà el mateix a la mateixa hora. Per aconseguir aquest efecte amb el planisferi, la coberta superposada pot rotar sobre la carta estel·lar sobre un pivot comú. La carta estel·lar conté les estrelles més brillants, les constel·lacions i potser algun altre objecte còsmic visibles des de certes latituds a la terra. Atès que el cel visible des de qualsevol punt geogràfic depèn de la latitud, les finestres dels planisferis estan dissenyades per mostrar el cel dins d'un interval donat de latituds. Sobre la vora de la coberta superposada es marca un cicle complet de vint hores, mentre que els dotze mesos de l'any figuren repartits al llarg de la vora de la carta estel·lar. La finestra mostra al llarg de la seva vora, a més, els quatre punts cardinals.
El disc i la coberta estan ajustats de manera que el temps local de l'observador en una data donada correspongui a la data d'aquest dia a la carta estel·lar. La porció visible de la coberta representa, amb alguna distorsió, la distribució de les estrelles al cel en aquest moment per a la latitud en què va ser dissenyat el planisferi. Per portar la carta estel·lar al cel, el planisferi s'ha de mantenir sobre el cap, amb els horitzons orientals i occidentals correctament alineats.