Pompeu Fabra i Poch
(1917)
Naixement 20 febrer 1868 la Salut (Barcelonès) Mort 25 desembre 1948 (80 anys)Prada (França)
Sepultura Cementiri de Prada Conseller de la Generalitat de Catalunya 14 setembre 1945 – 22 gener 1948 President Unió Catalana de Federacions Esportives 1933 – 1936 Rector Universitat Autònoma de Barcelona 1933 – dècada del 1930 President Federació Catalana de Tennis dècada del 1930 – 1933 President del PEN català 1927 – 1928 ← Magí Morera i Galícia – Carles Riba i Bracons → President del PEN català 1923 – 1924 ← Josep Maria López-Picó – Magí Morera i Galícia → 6è President de l'Institut d'Estudis Catalans 1917 – 1939 ← Josep Maria Bofill i Pichot – Pere Coromines i Montanya →
Residència Prada (dècada del 1940–1948) Badalona (1912–1939) Barcelona (1868–1940) Camp de treball Lingüística , planificació lingüística , lexicografia , filologia romànica , català i filologia Ocupació lingüista , escriptor , químic , tennista , professor d'universitat , filòleg , enginyer , romanista Ocupador Universitat de Barcelona (1932–) Institut del Teatre (1927–) Diputació de Barcelona (1925–) Membre de Esport tennis Modalitat
Partit de tennis
Rècord personal
12 maig 1934 Manifest per la conservació de la raça catalana
Obres destacables
Cònjuge Dolors Mestre i Climent (1902–1948) Fills Carola Fabra i Mestre , Teresa Fabra i Mestre , Dolors Fabra i Mestre Pare Josep Fabra i Roca Parents Francesc d'Assís Galí i Fabra , nebot Elisabeth Galí i Camprubí , besneboda Signatura
Pompeu Fabra i Poch (la Salut , 20 de febrer de 1868 - Prada , 25 de desembre de 1948 )[ 1] va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana .
Josep Pla escrigué que «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible».[ 2]