Porfiri

Per a altres significats, vegeu «Publili Optatià Porfiri».

Porfiri
en Grec antic: Πορφύριος

Nom original	(grc) Πορφύριος
Biografia
Naixement	(la) Malchus c. 233 Tir (Imperi Romà)
Mort	c. 301 (67/68 anys) Roma (Imperi Romà)
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	Atenes Roma
Ocupació	filòsof, historiador, teòric musical, escriptor
Període	Imperi Romà
Professors	Plotí, Cassi Longí i Demetri
Alumnes	Iàmblic de Calcis
Obra
Obres destacables Contra els cristians Geografia Història de la Filosofia Crònica Isagogè Vida de Pitàgores (segle III) Vida de Plotí

Porfiri (grec antic: Πορφύριος) (Tir, c. 233 - Roma, c. 301) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí. Va ser important en la història de les matemàtiques per la seva Vida de Pitàgores, i el seu comentari als Elements d'Euclides, utilitzat per Pappus d'Alexandria per a escriure el seu propi comentari.^[1] No obstant això, la seva major aportació va ser en filosofia i religió. La seva obra Isagogè, un cop traduïda al llatí, i pensada com a introducció a les Categories d'Aristòtil, va ser el text de referència en lògica durant com a mínim un mil·lenni després de la seva mort. Pel que fa a la religió, va mantenir una postura de crítica amb el cristianisme i d'afirmació d'un cert panteisme. Va influir en les idees dels neoplatònics posteriors Procle i Iàmblic (per bé que en més d'un punt ambdós discreparen de les seves doctrines).