Primera Guerra sino-japonesa

Primera Guerra sino-japonesa
Nom original	日清戦争, 甲午战争 i 청일 전쟁
Tipus	guerra
Data	1 d'agost del 1894 – 17 d'abril del 1895
Període	Era Meiji
Escenari	Corea, Manxúria, Taiwan, Mar Groga
Lloc	Corea
Resultat	Victoria de l'Imperi Japonès Pèrdua significativa de prestigi per a la dinastia Qing; Traspàs de la península de Corea a l'esfera d'influència japonesa; Assassinat de l'Emperadriu Myeongseong; Tractat de Shimonoseki;
Bàndols
Xina (Dinastia Qing)	Imperi Japonès (Era Meiji)
Comandants
Emperador Guangxu; Emperadriu Dowager Cixi ; Li Hongzhang ; Liu Kunyi ; Song Qing ; Ding Ruchang (†) ; Liu Buchan (†); Ye Zhichao ; Zuo Baogui (†)	Emperador Meiji ; Itō Hirobumi ; Príncep Arisugawa ; Kodama Gentarō ; Yamagata Aritomo ; Nozu Michitsura ; Ōyama Iwao ; Itō Sukeyuki ; Tōgō Heihachirō ; Heungseon Daewongun
Forces
630.000	240.000
Baixes
35.000 morts i ferits	1.132 morts; 3.758 ferits; 285 morts per ferides; 11.894 morts per malaltia; Total: 17.069 baixes
Cronologia
	Korea–China Treaty of 1899 (en) →

La Primera Guerra sino-japonesa (xinès: 中日甲午战争; pinyin: Zhōngrì Jiǎwǔ Zhànzhēng; japonès: 日清戦争; romaji: Nisshin Sensō) (1 d'agost del 1894 – 17 d'abril de 1895) va enfrontar el Japó de l'Era Meiji^[3] i la Xina de la dinastia Qing pel control de Corea.^[4] En xinès, per a distingir-la de la Segona Guerra sino-japonesa, se la coneix com a Guerra Jiawu (Jiǎwǔ), ja que va ocórrer l'any xinès que porta aquest nom.

Ambdós països es disputaven el control de Corea i va arribar a simbolitzar la degeneració i el debilitament de la dinastia Qing. Va posar de manifest l'èxit de la modernització duta a terme al Japó des de la Restauració Meiji en comparació amb la de la Xina. El Japó temia l'expansió de l'Imperi Rus a Manxúria i Corea, i tractava d'aconseguir conquestes a l'estranger seguint la ideologia nacionalista Meiji. La Dinastia Joseon de Corea tractava de preservar el seu tradicional aïllament i la relació tributària amb la Xina que, al seu torn, s'esforçava per protegir el seu principal vassall. Per primera vegada, el domini regional a l'Àsia oriental es va traslladar de la Xina al Japó;^[5] el prestigi de la dinastia Qing, juntament amb la tradició clàssica a la Xina, va sofrir un gran cop. La pèrdua humiliant de Corea com a estat tributari va provocar un clam públic sense precedents. Dins de la Xina, la derrota va ser un catalitzador d'una sèrie de trastorns polítics liderats per Sun Yat-sen i Kang Youwei, que van culminar amb la revolució Xinhai de 1911 .

↑ Paine, 2003, p. 303.
↑ Jowett, 2013, p. 37.
↑ Sant, Van John; Mauch, Peter; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of United States-Japan Relations (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 179. ISBN 0810864622.
↑ "Japan was at the forefront of hegemonic wars in a quest to extend the Japanese hegemony over Korea to the entire Asia-Pacific region – the Sino–Japanese War of 1894–95 to gain dominance in Korea". The Two Koreas and the Great Powers, Cambridge University Press, 2006, page 2.
↑ Paine, 2003, p. 3.

[FOOTNOTEPaine2003303-1] Paine, 2003, p. 303.

[FOOTNOTEJowett201337-2] Jowett, 2013, p. 37.

[3] Sant, Van John; Mauch, Peter; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of United States-Japan Relations (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 179. ISBN 0810864622.

[4] "Japan was at the forefront of hegemonic wars in a quest to extend the Japanese hegemony over Korea to the entire Asia-Pacific region – the Sino–Japanese War of 1894–95 to gain dominance in Korea". The Two Koreas and the Great Powers, Cambridge University Press, 2006, page 2.

[FOOTNOTEPaine20033-5] Paine, 2003, p. 3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]