Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El processador de senyals digitals conegut en anglès com DSP (digital signal processor) és un processador o microprocessador que incorpora el maquinari capaç d'executar els algorismes pel processament digital d'un senyal d'entrada en temps real, com pot ser l'entrada del senyal d'un fitxer d'àudio, per obtenir les operacions corresponents i extreure'n la sortida. Com que treballa amb senyals digitals necessita un convertidor dels senyals analògics a digitals (ADC) a l'entrada, i un convertidor digital analògic (DAC) a la sortida, normalment. Com tots els sistemes basats en processadors programables necessita una memòria on guardar les dades amb les quals treballarà i el programa que executa.
El seu principal avantatge és la potència que li proporciona la seva estructura, la qual li permet treballar en paral·lel, amb una memòria de dades d'accés ràpid i gran capacitat, gran poder d'execució gràcies a les unitats MAC (en (anglès), Multiply–ACcumulate operation) i ALU (en (anglès), Arithmetic Logic Unit), i tot en temps real.
Els DSP posseeixen també diverses solucions via hardware i/o software per les instruccions de treball, variable de gran transcendència al moment de tractar un senyal mostrejat. Aquestes eines fan que els DSP s'imposin moltes vegades a la construcció d'un dispositiu especialitzat només per aquest procés en particular. S'observa llavors que l'avantatge principal d'aquest sistema és el ser dissenyat per treballar amb la quantitat més gran de contratemps possibles i en una determinada quantitat de temps. Si es té en compte que un DSP pot treballar amb diverses dades en paral·lel i un disseny i instruccions específiques per al processament digital es pot veure la seva gran potencialitat per aquest tipus d'aplicacions. Aquestes característiques constitueixen la principal diferència d'un DSP i d'altres tipus de processadors.
S'utilitzen en circuits relacionats amb la imatge, el so, les telecomunicacions i la regulació i control, com telèfons mòbils, reproductors MP3, càmeres digitals, sintonitzadors TDT, regulació de velocitat, posicionament de precisió, etc., per a les funcions de processament de senyal en temps real: reducció de soroll, filtratge en general, compressió, descompressió, detecció i correcció d'errors, etc.
S'han desenvolupat de forma sostinguda durant els últims 40 anys, des que la disponibilitat de computadors va fer possible l'aplicació pràctica d'algorismes que abans només podien ser avaluats de forma manual. Les contínues millores tecnològiques han permès substituir els circuits analògics per circuits digitals que ocupen un menor volum, i que estan lliures de problemes de tolerància dels components, calibratge, i deriva tèrmica que afecten els analògics.