Back Proto-Indo-Europese taal AF Indogermanische Ursprache ALS Idioma protoindoeuropeu AN मूल-भारोपीय भाषासमूह ANP لغة هندية أوروبية بدائية Arabic Idioma protoindoeuropéu AST Proto-Hind-Avropa dili AZ Праіндаеўрапейская мова BE Протоиндоевропейски език Bulgarian প্রত্ন-ইন্দো-ইউরোপীয় ভাষা Bengali/Bangla
|
Si busqueu els parlants del protoindoeuropeu, vegeu protoindoeuropeu (poble) |
cap valor  | |
|---|---|
 | |
| Data | mil·lenni IV aC |
| Tipus | protollengua, llengua extinta i llengua no-escrita |
| Ús | |
| Autòcton de | protoindoeuropeus |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees. Ha estat reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic, i el llatí i, posteriorment, a més, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà. Determinats estudiosos afirmen que prové del nostràtic [1] o almenys d'una llengua intermèdia, el protoindouràlic.[2]
L'origen de l'indoeuropeu es data cap al 3000 aC. Més endavant, cap al 2000 aC, ja hi ha diferències notables entre les llengües nascudes d'aquesta llengua (llengües indoeuropees), per exemple amb la separació de la branca anatòlica. A partir de les dades lingüístiques i arqueològiques descobertes durant la segona meitat del segle xx, sembla que els suposats parlants d'aquesta llengua, els protoindoeuropeus, van viure a la prehistòria a les estepes a l'oest dels Urals, entre la mar Càspia i la mar Negra. Eren un poble nòmada que va domesticar el cavall, i que es va dividir en unes quantes tribus, fet que explicaria la fragmentació lingüística.
- ↑ «Protoindoeuropeu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Quiles, Carlos. A storm of words. Academia Prisca, 2019. ISBN 978-1-072-03529-9 [Consulta: 21 febrer 2021].