Proudita | |
---|---|
Fórmula química | CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22 |
Localitat tipus | Mina Juno, Tennant Creek, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.25d |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.25d |
Dana | 3.6.1.1 |
Heys | 5.7.14 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 31,814(1) Å; b = 4,1002(2) Å; c = 36,560(1) Å; β = 109,226(1)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | b2/m |
Color | gris platejat |
Exfoliació | bona: una direcció paral·lela a l'elongació del cristall, una segona en un angle aparent de 40 graus en relació a la primera. |
Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Densitat | 7,08 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Pleocroisme | visible |
Dispersió òptica | r > v molt forta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1975-028 |
Any d'aprovació | 1975 |
Símbol | Pdi |
Referències | [1] |
La proudita és un mineral de la classe dels sulfurs (sulfosals). Fou anomenat l'any 1976 per W. G. Mumme en honor de Sir John Seymour Proud, un enginyer de mines i director de la Peko-Wallsend mining company, una empresa minera que explotà els dipòsits d'or de Tennant Creek, on va descobrir-se el mineral. En la primera publicació, el mineral fou anomenat wittita B.[1][2]