Per a altres significats, vegeu «Integrisme». |
El puritanisme dels segles xvi i xvii fou un moviment politicoreligiós d'Anglaterra i d'Escòcia que pretenia la total purificació de l'Església Catòlica Romana en el culte i la implantació del pensament calvinista. Neix en el període que va des de l’establiment d’Elisabet I (1559) fins a la restauració monàrquica de Carles II (1660) i cercava la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista, [1] ja que els puritans sostenien que la Reforma religiosa d'Anglaterra i per tant l'Església d'Anglaterra no havia anat prou enllà en aplicar rigor i intolerància cap a les pràctiques que els puritans associaven amb l'Església catòlica. El puritanisme va jugar un paper significatiu en la història anglesa i en la més primerenca dels Estats Units, especialment durant el Protectorat.
La paraula «purità» (puritan en anglès) era en un principi un terme alternatiu per a càtar i era utilitzat de forma pejorativa, pels adversaris al moviment, per a caracteritzar aquest corrent d'extremisme. De manera aproximada el terme purità correspon al que Martí Luter anomenava en alemany com Schwärmer.
Els puritans eren sota la influència de crítics radicals com Huldrych Zwingli a Zúric i Calví a Ginebra i de vegades cooperaren amb el presbiterians d'Anglaterra. Molts puritans propugnaven per la separació de la resta dels cristians per tal de congregar-se en esglésies sota un control autònom purità.
Actualment la designació de «Puritan» sovint s'amplia als protestants molt conservadors o fins i tot als evangèlics. Per això en anglès normalment es refereixen als puritans dels segles xvi i xvii com precisians.[2]