Χαιρώνεια (grc) Κάπραινα (el) Χαιρώνεια (el) | ||||
Tipus | poble | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Grècia | |||
Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | |||
Regió | Grècia Central | |||
Prefectura | Beòcia | |||
Municipi | Municipi de Livadia | |||
Població humana | ||||
Població | 421 (2021) | |||
Idioma | grec | |||
Geografia | ||||
Altitud | 133 m | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 32100 | |||
Prefix telefònic | 2261 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Lloc web | heronia.gr |
Queronea (grec: Χαιρώνεια, Khairṓneia; llatí: Chaeroneia), coneguda com a la Cabrena en català medieval, és una vila i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central.[1] El 2011 tenia 556 habitants. Es troba al peu del Mont Túrion i a la vall de la desembocadura del riu Cefís, en un lloc estratègic de les que foren rutes de comerç entre l'Àtica i Fòcida.[2]
A l'antiguitat fou una ciutat de poca importància política; senyal d'això és que no és esmentada per Homer (per bé que es proposà la correspondència amb l'Arne de Beòcia) i que era dependent d'Orcomen. No obstant això, es va fer famosa en la història per haver estat l'escenari de batalles molt importants i decisives per al futur d'Atenes. A Queronea hi va néixer Plutarc, que també hi va morir. Sobrevisqué a la seva incorporació a l'Imperi romà; llavors es dedicava al refinament d'olis de flors, que s'usaven com a remei contra el dolor.[3]
A l'edat mitjana la població decaigué i es concentrà en el castell, anomenat la Cabrena (grec: Κόπραινα).[4] Amb la Independència de Grècia es creà el municipi de Queronea, i el 1916, la petita població de la Cabrena fou reanomenada Queronea.[5]