El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica. El terme Navarra va començar a aparèixer cap a la fi de l'època visigòtica, vers el segle vii; després de la conquesta àrab, es va constituir en el comtat de Pamplona, la capital històrica, quan el cabdill basc Ènnec Arista dirigí una revolta contra els francs; i amb el temps anà canviant de títol, esdevenint primer Regne de Pamplona i, més tard, Regne de Navarra, a partir de Sanç VI. El títol del príncep hereu del regne era el de príncep de Viana.
Situació del Regne de Navarra l'any 1030
