Back مملكة البنطس Arabic Reinu del Ponto AST Pont çarlığı AZ پونتوس شاهلیغی AZB Понтийско царство Bulgarian Pontiske Kongerige Danish Königreich Pontos German Βασίλειο του Πόντου Greek Kingdom of Pontus English Reino del Ponto Spanish
| Tipus | estat desaparegut  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Sinope (183 aC–63 aC) Amasya (291 aC–183 aC) | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | grec antic | ||||
| Religió | sincretisme | ||||
| Geografia | |||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 281 aC | ||||
| Dissolució | 62 dC | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia | ||||
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor. Els antics habitants eren el bebrics. El Regne del Pont es va fundar l'any 291 aC per Mitridates I del Pont, durant el període hel·lenístic. Estava localitzat al nord-est de la península d'Anatòlia, a la mateixa costa del mar Negre, entre els rius Fasis i Halis. S'ha de considerar un estat iranià hereu de la cultura persa, però des dels seus orígens va experimentar una contínua influència de la cultura hel·lènica a causa de les colònies gregues de la costa del mar Negre i a les relacions amb els seus veïns del Regne de Pèrgam i de l'Imperi Selèucida.
El territori es va haver de sotmetre a l'Imperi Persa l'any 546 aC, però les tribus de les muntanyes van restar independents. Es va constituir en satrapia persa (satrapia XIX de Darios I el Gran) que governaven prínceps de la casa reial. Les tribus es governaven pels seus caps locals hi havien de pagar taxes i aportar soldats al sàtrapa, si bé algunes no eren sotmeses.
El seu nom deriva de «Pont Euxí», nom que van donar els grecs jonis al mar Negre. Gradualment, el territori es va identificar amb aquest nom i en algun moment del segle iii aC es va reduir a Pont, que vol dir simplement mar. El més probable és que el nom de Pont no fos originalment el nom propi del regne: va arribar a ser-ho només durant el regnat de l'últim rei (Mitridates VI Eupator), coincidint amb el seu zenit i major expansió, cosa que va provocar una sèrie de guerres amb la República Romana conegudes com les Guerres Mitridàtiques. Després de la mort de Mitridates VI, el regne va ser desmantellat per Roma l'any 63 aC.[1]
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:0