Reologia

Relació entre esforç i deformació en un sòlid. Per a unes condicions donades de pressió i temperatura, el material respon a l'aplicació d'un esforç primer amb una deformació elàstica (reversible, la feina de la qual s'acumula en forma d'energia potencial) que és directament proporcional a l'esforç; després amb una deformació plàstica (irreversible, que es dissipa en forma de calor), que creix més de pressa que l'esforç; i finalment, amb una deformació rígida (trencament), que a diferència de les anteriors, trenca la continuïtat original del material.

La reologia és l'estudi de la deformació i el flux de la matèria.^[1]^[2] Aquest terme va ser introduït per Eugen Bingham l'any 1929. La reologia s'ocupa principalment de l'estat líquid però també d'estats tous de la matèria o de sòlids sota condicions en les quals responen com un flux plàstic en lloc de deformar-se elàsticament en resposta a la força aplicada.^[3] S'aplica a substàncies que tenen una estructura molecular complexa, com fangs, llots, suspensions químiques, polímers i altres formes vítrees de transició (p. e. silicats), com també molts aliments i additius alimentaris, fluids sanguinis (com la sang) i altres materials biològics.

↑ «Reologia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 novembre 2022].
↑ «Reologia». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 novembre 2022].
↑ W. R. Schowalter (1978) Mechanics of Non-Newtonian Fluids Pergamon ISBN 0-08-021778-8

[gec-1] «Reologia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 novembre 2022].

[diec-2] «Reologia». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 novembre 2022].

[Schowalter-3] W. R. Schowalter (1978) Mechanics of Non-Newtonian Fluids Pergamon ISBN 0-08-021778-8

[1]

[2]

[3]